NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (XVII)

Vil·la de Júlia Fèlix

Després de la casa de Venus, batejada així per una pintura a la paret del fons del peristil, ve la vil·la de Júlia Fèlix, ja explorada entre el 1755 i el1757, despullada de les seves obres d'art i tornada a enterrar, i novament excavada els anys 1952-53. Tal com es dedueix clarament d'una inscripció trobada aquí (actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols), l'emprenedora Júlia Fèlix, en el període de crisi d'allotjament consegüent al terratrèmol del 62, havia decidit de llogar una part de la seva propietat, i exactament un elegant bany privat, botigues i apartaments. La part residencial de la vil·la té un gran jardí porxat, travessat per un viver de peixos. Al centre del costat oest del pòrtic, hi ha un triclini d'estiu amb la volta que imita una gruta.

Amfiteatre

Al final de la via de l'Abundància, un carrer transversal porta a la plaça on s'aixeca la majestuosa mola de l'amfiteatre, edificat pels volts de l'any 80 aC per Gai Quincti Valgus i Marc Porci, duumvirs quinquennals. Constitueix l'exemple més antic conegut fins ara d'edifici de pedrad'aquesta mena; a Roma, per exemple, el primer amfiteatre fou el d'Estatili Taure, de l'any 29 aC. L'amfiteatre de Pompeia, a diferència de les construccions similars d'època imperial, no tenia soterranis davall l'arena, que resultava molt més baixa que el nivell de la plaça. La càvea es divideix en tres sèries de graderies, l'última de les quals es reservava a les dones. A la part superior de l'amfiteatre, encara són visibles els forats destinats a allotjar les subjeccions del «velari», el tendal gegantí que s'estenia per protegir els espectadors del sol i de la pluja.
L'amfiteatre fou l'escenari del concert del grup de rock Pink Floyd el 1971.

Palestra Gran

La palestra Gran
Al costat de l'amfiteatre, s'estén un extens edifici per a les activitats gimnàstiques, l'anomenada palestra Gran, d'època imperial, constituïda per un espai rectangular (141 x 107 m) clos per un alt mur.
Al centre, hi ha una piscina (natatio) de 34,55 x 22,25 m, amb el fons en pendent, per tal d'oferir als nedadors la possibilitat de gaudir de diverses fondàries de l'aigua (d'un mínim d'un metre fins a un màxim de 2,60 m).

A la muralla de la ciutat, vora la palestra, s'obre la porta de Nucèria, fora la qual ha sortit a la llum una interessant necròpolis amb tombes de diferents tipus: en forma de cambra, edícula, hemicicle, altar i fins i tot veritables mausoleus” (continuarà)
(La fotografia correspon a una vista general des de la zona del teatre)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol