NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (IX)
Bordell
El bordell (d'origen incert, probablement
relacionat amb bord 'bastard')
era el més important dels nombrosos prostíbuls de Pompeia i l'únic construït
amb aquesta precisa finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita
cambra, sovint al pis de dalt d'una botiga.
Les
prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. El preu variava
entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners,
tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari
o a l'alcavot del
bordell.
El
prostíbul és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris:
està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala
estreta. La planta baixa es destinava a l'ús per part dels esclaus o de les
classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la
construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran
racionalitat.
La
planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres amb
el llit i el capçal fets d'obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al
fons hi ha una comuna. Els llits d'obra es cobrien amb un matalàs. A les
parets, hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques.
Al pis
de dalt, s'hi puja per un accés independent a través d'una escala que acaba en
una galeria penjada des de la qual s'entra a les diverses habitacions.
Aquestes, més amples i decorades que les de baix, es reservaven a una clientela
de més categoria. La construcció de l'edifici data dels últims períodes de la
ciutat: a l'arrebossat encara fresc de la paret d'una de les cambres va quedar
marcada l'empremta d'una moneda del 72. A l'entrada, es podien adquirir els profilàctics que haguessin d'usar els clients.
Via de l'Abundància
Tot el
costat sud de l'edifici d'Eumàquia dóna a la via de l'Abundància, travessant la
qual s'arriba al Comici, on es feien les votacions per
elegir els magistrats de la ciutat.
La
plaça del Fòrum, pel costat meridional, està tancada per tres edificis ricament
decorats, en forma de grans aules, dues de les quals amb un absis; molt probablement, estaven reservats a
l'administració de la vida de la colònia.
La via
de l'Abundància (un dels
carrers més suggestius de Pompeia, que agafa el nom d'una font amb el bust de
la Concordia Augusta, erròniament interpretada com l'Abundància), que conserva el paviment
original i disposa de voravies amples i còmodes, fou excavada entre1910 i 1923 per Vittorio Spinazzola, el qual, a més d'ocupar-se
de la restauració dels edificis del carrer, va aconseguir de reproduir-ne fins
i tot els antics jardins amb les mateixes plantes que hi havia en el moment de
l'erupció, gràcies a l'estudi de les arrels que hi va trobar.
Una de
les cases del carrer té interessants frescos processionals de tipus popular
(primera meitat del segle
I, o posteriors al terratrèmol del 62), un estil conservat només a Pompeia amb
precedents a Delos entre el final del segle
II i el començament del segle
I aC. S'hi veu unbaiard (ferculum)
portat per uns quants camàlics i cobert amb un baldaquí; a dalt, hi ha un home davant
una estàtua, uns artesans parant taula i una Minerva mal conservada. Potser una al·lusió a les
activitats artesanals que es devien dur a terme a la casa, sota la protecció de
Minerva i Dèdal,
també podria ser que figurés una processó durant una celebració gremial. La
perspectiva no està aconseguida, les proporcions són poc acurades, el fons és
neutre, però l'escena es distingeix amb claredat, com és típic de l'art plebeu. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels carros que es conserven de la ciutat de Pompeia)
Comentaris