Tailàndia i Cambodja, dia 13: de Krabi a Phuket (21 d’agost de 2015) (I)

La nit és mig tranquil·la a Krabi, ja que uns galls fan de les seves i no deixen tota la placidesa pel descans. Quan em llevo, opto per anar a fer una passejada per la riba del riu i contemplar el paisatge de primera hora del matí. De totes maneres, tot i que el lloc és molt agradable, desisteixo aviat: un grup de taxistes pesats no deixen de tocar la moral. Així doncs, m’endinso a les entranyes de la ciutat per trobar un lloc per esmorzar. Demano una mena de dònut i cafè amb llet... i ai las, tinc feina a córrer cap a un lavabo. Un cop em trobo millor, una furgoneta ens ve a recollir per anar cap a l’estació de busos a agafar una furgoneta que ens menarà a Phuket. Hi anem i el viatge és un xic complex, ja que la furgoneta es para a un munt de terminals de bus escampades per tota la ciutat. Finalment, ens porta cap a una mena de descampat a on ens distribueixen com si fóssim borregos. A nosaltres en toca en una furgoneta plena de motxilles i de turistes. I em toca seure sobre la roda i començar el viatge infernal que m’espera. Mentre marxem penso en què no hem tingut temps de poder veure la platja de Railway, de les més conegudes de la zona. Serà potser qüestió de tornar-hi en algun altre moment a la vida, qui sap...I mentre la furgoneta tira, comença el calvari. El conductor va com un boig, menjant, parlant pel mòbil, a una velocitat extrema i fent un munt d’imprudències. A trossos, la carretera està en obres i a cada sotrac, salto dins del cotxe. El silenci a dins és bastant impressionant, la veritat, però ningú s’atreveix a plantar-li cara. Tot i que la vista és preciosa, no la gaudeixo gens ni mica. Al cap d’una estoneta d’haver començat el viatge fem una primera parada per comprar queviures i això em serveix per calmar-me un xic i per conèixer l’Araceli, una noia canària que porta molt dies viatjant sola pel sud-est asiàtic. Ens posem a parlar durant una estoneta fins que hem de reemprendre la marxa. Quan el conductor fa bestieses, com que seu més endavant, es gira per fer-nos mirades còmplices. Pateixo com mai i li veig les orelles al llop en un parell d’ocasions. (continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)