Costa Rica, dia 10: de San José a Filadèlfia (27 de març de 2015) (i II)

No aconsegueixo dormir gaire i un cop a Charlotte, malgrat les corredisses, perdo l’enllaç a Filadèlfia per deu minuts. Què cal fer? Doncs la companyia, USairways, em paga una nit a un hotel de la zona. Som uns quants i quantes que hem perdut els enllaços i la cua per a poder agafar la furgoneta llançadora és enorme. Tot i que ja s’acosta la mitja nit i hi ha gent que té vols a mig matí, la lluita per aconseguir una plaça és ferotge. Finalment, després de gairebé tres quarts, aconsegueixo pujar a la furgoneta que ens portarà fins al Holiday Inn de l’aeroport. L’estona d’espera em serveix per conèixer una simpàtica noia de Costa Rica, la Sílvia, que ha perdut l’enllaç per anar a Boston i la xerrameca fa més fàcil l’espera. Però un cop a l’hotel, de nou cua per fer el check-in. A més, no he sopat i compro alguna llepolia per matar el cuc. Ja passada la mitjanit entro a l’habitació, però estic massa nerviosa pel tragí i em costa una bona estona poder-me adormir. De fet, pràcticament no dormo i a les quatre del matí ja estic de nou dins de la furgoneta cap a l’aeroport. Un cop allí, encara no hi ha res obert i cal que m’esperi una mica per fer els tràmits i poder entrar a la zona d’embarcament, a on llavors sí, sense gaire sobresalts, puc agafar l’avió fins a Filadèlfia. Però llavors s’esdevé com arribar a Kennett Square. No tinc ningú que em pugui venir a buscar i cal que truqui de nou al Shuttle Delaware.  Em ve a recollir una simpàtica conductora que no para de xerrar d’animals durant tot el trajecte fins al New Bolton Center. Un cop allí, en baixar del cotxe i acomiadar-me de la conductora, la gelor i les petites volves de neu són un contrast enorme amb la calor i el sol de Costa Rica. I s’acaba ja l’aventura per aquest país de “Pura Vida” que m’ha ben robat el cor, al qual ja enyoro i em moro de ganes de tornar a visitar i conèixer més!  

(De nou, la imatge és d'una de les flors del jardí de la Meritxell i en Cecil)