Dia 2 (28 de febrer de 2015): descobrint Chicago (II)

Un cop al parc ens dirigim a l’emblema del lloc, una mena de “mongeta” que ja vam veure la nit passada en la foscor.  El Parc del Mil·leni (http://www.cityofchicago.org/city/en/depts/dca/supp_info/millennium_park.html; http://en.wikipedia.org/wiki/Millennium_Park) es va obrir el 2004 al públic i no està lluny del llac Michigan i té un auditori al costat, el “Gran Park Music Festival” (http://en.wikipedia.org/wiki/Grant_Park_Music_Festival ). Un dels elements que més criden l’atenció és el “Cloud Gate” , la mongeta (http://en.wikipedia.org/wiki/Cloud_Gate ), obra de l’escultor Anish Kapoor. L’autor es va inspirar en el mercuri líquid per construir-la i es pot passejar pels voltants i per sota la cambra còncava que permet un munt de reflexions. Hi ha un munt de turistes mirant-la i fent-li fotografies, realment és curiós de veure. A part de la mongeta també hi ha un pont per a vianants i altres escultures com la “Crown Fountain” (http://en.wikipedia.org/wiki/Crown_Fountain ) També al parc hi ha unes escultures del català Jaume Plensa (http://jaumeplensa.com/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Plensa_i_Su%C3%B1%C3%A9)  que representen unes cares. Tot seguit, ens endinsem cap a carrers més comercials i acabem fent cua a un dels locals més mítics de la ciutat per menjar la pizza de Chicago, un entremig de pizza i quiche. El lloc es diu Unos (http://www.unos.com/; http://en.wikipedia.org/wiki/Uno_Chicago_Grill) . Anem al primer local que hi va haver a la ciutat. Ho tenen molt ben muntat: hi ha una sala d’espera exterior, però tancada i climatitzada, a on ja et demanen que vols per dinar, ja que la pizza triga a fer-se, i mentre t’esperes, la teva comanda ja està en marxa. Les crispetes ens ajuden a passar l’estona dins d’aquest establiment obert el 1943. Dinem; la pizza està bona i el preu, econòmic. Amb la panxa plena, marxem a fer un cafè a una cafeteria als afores de la ciutat, a on ens trobem de nou amb l’Hugo, el noi portuguès, que ens volia deixar les targetes per entrar gratuïtament el museu d’art, però resulta que estan caducades! Fem un agradable cafè amb ell mentre la tarda va caient i de nou agafem el bus cap al centre de la ciutat (continuarà)
(La imatge és una de les escultures de Jaume Plensa que hi ha al Millenium Park)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol