Pequín, dia 7: passejada per la ciutat (Beihai park) i marxa cap a Lanzhou (4 de maig de 2014) (i II)

Finalment, arribem a Lanzhou ja passades les nou del vespre. I  per variar, quan tot just aterrem i estem en pista, ja tots s’aixequen, parlen pel mòbil,  treuen les maletes i comencen les empentes! Casualment, i per sort, em torno a trobar a la noia xinesa que viu als EUA. Em diu que es diu Vera i s’ofereix molt amablement a ajudar-me a trobar un taxi i que no m’estafin. Quan sortim, m’emociono en veure com s’abraça a sons pares després de tant de temps. En xinès els hi explica que vull un taxi i la seva mare, va a negociar amb un taxista.  Al final, em fan pagar 200 iuans, que dintre del que he llegit, està bé.  La Vera, per cerciorar-se que tot va bé, fa una foto al número de placa del taxista i em dóna el seu telèfon per si tinc algun problema. Ho agraeixo moltíssim i m’alegro de trobar gent tant amable. M’acomiado de sons pares amb un somriure i pujo al taxi. El taxista sap tres o quatre paraules en anglès, però poc més. I és que a Lanzhou, la capital de la província de Gansu, molt poca gent parla anglès. Lanzhou (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lanzhou; http://en.wikipedia.org/wiki/Lanzhou ). Segons la viquipèdia,  “El primer assentament en aquesta regió es podria remuntar a la dinastia Han amb una història de més de 2.000 anys. La ciutat se solia anomenar la ciutat daurada, quan era una parada important de l'antiga Ruta de la Seda. Per protegir la ciutat, la Gran Muralla s'estenia fins a Yumen. Després de la caiguda de la dinastia Han, Lanzhou es convertiria en la capital d'una successió d'estats tribals. Barrejada amb herències culturals diferents, l'àrea de l'actual província de Gansu, des del segle V fins al XI, es convertiria en un centre per a l'estudi budista.

La ciutat adquiria el seu nom actual el 1656, durant la dinastia Qing.”

Gansu és una provincia xinesa (http://en.wikipedia.org/wiki/Gansu; http://ca.wikipedia.org/wiki/Gansu) i com s’explica a la viquipèdia “Gansu  (Xinès simplificat: 甘肃; Xinès tradicional: 甘肅; pinyin: Gānsù; Wade-Giles: Kan-su, Kansu, o Kan-suh) és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina. Està situada entre Qinghai, Mongòlia Interior, i els planells de Huangtu, en la frontera amb Mongòlia al nord. El riu Huang He travessa la part meridional de la província. Té aproximadament 25 milions d'habitants (1997) i una important concentració de població Hui. La capital de la província és Lanzhou, situada al sud-est de la província. Gansu és abreujat Gan o Long (陇/隴), i també és conegut com a Long Oest o Long Dret, en referència a la Muntanya Long a l'est de Gansu. El nom de Gansu té el seu origen en la dinastia Song. Prové de l'acrònim del nom de les dues prefectures principals establertes en la província durant les dinasties La seva (prefectura de Gan, prop de la ciutat de Zhangyi) i Tang (prefectura de Su, prop de l'actual ciutat de Jiuquan)”

L’aeroport de Lanzhou queda lluny de la ciutat, a més de 60 km. Passem per una autopista gairebé fantasma, en construcció. Passem per avingudes desertes i en construcció. Hi ha moltíssims edificis en construcció, és impressionant! El taxista em sembla que no es passa ni un sol semàfor en vermell, però no em quedar més remei que callar, ja fa sonar el clàxon! Després de gairebé una hora,  entrem a la ciutat. Em crida l’atenció que s’està desenvolupant molt i que hi ha molts concessionaris de cotxes estrangers, com no em sembla haver vist en cap altra ciutat. L’entrada per on passem fa posar un nus a l’estómac. Hi ha molta pobresa, els edificis estan molt malmesos i entre les cortines, quan ens paren en algun semàfor, s’entrelluquen habitacions curulles de gent i molt velles. Finalment, arribem a l’hotel, el JJ Sun (http://www.jinjianghotels.com/hotel/searchHotel/615/) , al centre financer de la ciutat. I de la pobresa a l’exhibició gairebé pornogràfica de la riquesa en una avinguda amb marques com Prada o Gucci, amb preus exorbitants. Arribo ja a les 11 de la nit a l’hotel, però trobo un recepcionista molt amable, amb molt bon accent anglès. Li dic com ho he de fer per anar l’endemà a Zhangye i molt amablement, em busca els horaris de tren i m’escriu en un paper, en xinès, com demanar-ho a l’estació, ja que ningú parla anglès. Diu que només cal que presenti el paper que ell m’escriu. Li agraeixo enormement. M’explica que és un fervent seguidor del Barça i comentem el partit de la nit anterior (millor obviar el resultat), a més dels jugadors i d’altres coses! També em diu que el dia de la final de la Champions teòricament ha de ser pare per primera vegada i que no tindrà temps de veure-la! Li agraeixo l’ajuda i em retiro a l’habitació a preparar un xic la bossa pel dia següent i a planxar l’orella unes poques hores. I és que com que el senyor amb qui tinc reunió diu que no pot fins més endavant de la setmana i he quedat més penjada que una llonganissa de Vic durant un parell de dies, aprofitaré per fer turisme!

(La imatge correspon a les moltes motocicletes que hi ha per Beijing, amb guants incorporats i tot!!)