Lanzhou, dia 10: visita a l’Institut d’Agricultura i visita per la ciutat (7 de maig de 2014) (II)

En aquesta zona hi ha una mena de funicular per pujar molt amunt de la muntanya. Es veu que és la muntanya dels esperits i que els recents casats hi pugen per tal de ser beneïts amb fills i que has d’anar trobant els esperits. M’entren ganes de pujar-hi, moltes... A fora, just abans d’entrar la parc,  hi ha molta gent amb paradetes. Entrem a la zona i en Martin em diu que és molt bonic pujar al temple, però que si em va bé, anirem al zoo. Flipo, ja que fa anys i panys que no entro a cap zoo, però accepto. Un cop a dins comencem a voltar. Veig  óssos, elefants, alpaques, molts tipus diferents de monos i micos, voltors, tigres, panteres, lleons, llops, gossos salvatges, ocells haguts i per haver, etc. Hi ha molts d’aquests animals que només són propis d’Àsia i que segurament mai més veuré. No sóc molt partidària dels zoos, però bé. Llàstima que els óssos panda  (http://ca.wikipedia.org/wiki/Panda_gegant) només els veig molt de lluny (la dieta de l’animal és bàsicament de bambú, vegetal molt característic a la zona); com que fa calor es resguarden dins dels seus habitacles.  Enmig de tot això, arriben la dona i el fill d’en Martin. La dona té un nom impronunciable,  però és molt agradable. El seu fill es diu Jason i és extremadament simpàtic. Al principi és molt tímid, però després es deixa anar. En Jason té una professora particular d’anglès i per l’edat que té, el parla molt bé. Sa mare l’entén, però no s’atreveix a parlar-ho. Parlo amb ell i els seus pares semblen encantats que el seu fill practiqui anglès. Els ensenyo algunes paraules en català, com ara “Hola” o “Gràcies”. Em cauen molt bé tots tres, la veritat. Mentre observem uns monos, però, m’ofusco. Hi ha gent mirant-los i els hi tiren ampolles d’aigua. Alguns l’agafen i beuen com ho fan les persones. També agafen el menjar, però el que més m’emprenya és quan un imbècil li tira un cigar a mig acabar. Els monos s’hi tiren al damunt i se’l mengen. Em vénen ganes de dir-li de tot, però no sé com fer-ho i callo. El burro no fa res més que riure... Hi ha gent molt idiota pel món. Continuem caminant i també veiem burros que només són a l’Àsia, camells i cérvols. Quan estem amb els cérvols, em torno a molestar. Més gent idiota els hi tira plàstics, que els pobres animalons es mengen. Al cap d’una bona estona, marxem. He vist molts animals que segurament no veuré mai en cap altre zoo que no sigui en un xinès. Marxem i passegem pel parc; la família xinesa m’explica que el drac és un animal sagrat per ells. Al parc hi ha molta gent musulmana que es distingeixen per les seves vestimentes. En Martin em pregunta si vaig sentir a les notícies que hi havia hagut un atac a una estació a Kunming. Li comento que em sona i ell diu que segons el govern, els EUA van pagar als musulmans per tal que ho fessin... Alguna gent em mira i em somriu; segons sembla, sóc exòtica per ells, però són simpàtics, sempre amb el somriure a la boca. (continuarà)

(La imatge correspon a la porta d'entrada del parc de Lanzhou que porta als temples i al zoo)