Rabat i Meknès (dia 3, 2 de desembre de 2013): Meknès (II)
Meknès (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mekn%C3%A8s;
http://en.wikipedia.org/wiki/Meknes
) és una ciutat no allunyada de Fes, i tal i com s’explica a la viquipèdia, “Meknès
(en àrab
مكناس, antigament Mequines) és una
ciutat del nord del Marroc,
situada a 130 km
de la capital Rabat
i a 60 km
de Fes. El 1902
tenia 20.000 habitants, el 1960 havia passat a 175.900 habitants i el 2004 eren
ja 536.232 habitants. El 2011 s'estima que ha superat el 600.000 habitants. El
seu nom deriva del berber
Meknassa, nom de la tribu fundadora de la ciutat. És el cap de districte de la
regió administrativa de Meknès-Tafilalet, al centre del país. És una de les
quatre ciutats imperials del Marroc, juntament amb Marràqueix,
Fes i Rabat. Va ser la capital
del Marroc durant el regnat al segle XVII de Mulay Ismail,
el qual l'envoltà de muralles. Són notables el palau (1634), que serveix de
panteó reial, i la gran mesquita. La ciutat europea és completament separada de
la medina
marroquina. La ciutat històrica de Meknès fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1996”
El primer que fem en baixar
del tren és orientar-nos i buscar un lloc per dinar, car estem gairebé afamats
i afamades. De camí cap a la Medina, la zona més autèntica i concorreguda,
trobem una pizzeria, a on parem a recuperar forces. I a fer que ho fem, ja que
després d’omplir l’estómac, continuem amb més ganes cap a la zona antiga. Tot
anant-hi, veig com la globalització també arriba a aquesta ciutat imperial del
Marroc, ja que per exemple, és ben visible un establiment McDonalds. Després
d’un estona de caminar, arribem al centre neuràlgic de la ciutat. Hi ha
bastantes botigues i també gent passejant. I com no, bars plens d’homes prenent
el te però sense ni una dona. Tot caminant per aquesta ciutat, de la qual es
tenen les primeres referències vers el 917, arribem a la impressionant porta de
Bab-Mansour (http://ca.wikipedia.org/wiki/Bab_Mansour)
, que només podem veure des de fora. També segons la viquipèdia, “a Bab
Mansour o Bab Mansour el-Aleuj (porta del victoriós) és una porta d'entrada a Meknès
construïda el 1732
i considerada una de les obres més belles de Mulay
Ismail. La porta Bab Mansour és la més gran del Marroc i de l'Àfrica
del Nord. Deu el seu nom al cristià que la va dissenyar i construir.
Està
bastant ben conservada encara que actualment per accedir a la ciutat imperial
no es pot entrar per la porta en sí, sinó per una porta lateral. La porta
s'eleva com un arc de triomf que traspassa les muralles de la kasba i condueix
a la plaça Lalla Aouda i al barri Dar el-Kebira. La va començar a edificar
Mulay Ismail el 1672
i la va completar el seu fill Mulay Abdallah el 1732. Mesura uns 16 m d'alt i està rematada per
un arc de ferradura apuntat. Sobre el revestiment de mosaic i rajoles
predominantment verdes, s'hi desplega un complex relleu de motius entrellaçats”. (continuarà)
(La fotografia correspon a la porta de Bab-Mansour)
Comentaris