Bòsnia i Croàcia. Dia 5, el parc natural de Plitvice (26 d’agost de 2013) (I)

De nou, matinem. Recollim, mandrosos com el dia, les coses i ja marxem d’Split. Ens costa una miqueta sortir-ne, però finalment ho fem i agafem l’autopista per fer un bon grapat de quilòmetres.  A Croàcia el límit de velocitat màxim és de 130 i això va bé per anar fent km d’una manera ràpida. El dia està bastant ennuvolat i no presagia gaire bon temps. Al cap d’una estona, ens parem en una àrea de servei a esmorzar i a fora, hi ha una mena de mirador sobre un riu preciós, amb grans parets de pedra a banda i banda. Esmorzem i tot i que hi estem bé, és moment de reemprendre el camí bàsicament per a dues coses: la primera, que tenim pressa, i la segona, que comença a ploure de manera abundosa. Quan abandonem l’autopista, que ofereix vistes magnífiques al mar i a la muntanya, realment val la pena veure-ho, ens endinsem a mig camí entre Zagreb i Zadar. Ens parem en un poblet a comprar queviures per dinar i posar gasolina i ja no parem fins a arribar a la zona del parc natural de Plitvice. Com que ja tenim el hostel reservat, el primer que fem és anar-hi. Es troba a uns 10 km de l’entrada del parc, en un poble que es diu Grabovac. El Plitvice House (http://www.hostelbookers.com/hostels/croatia/plitvice-lakes/20226/)  és una casa condicionada per a acollir turistes. És nova, neta i acollidora. La noia ens deixa deixar les coses, ens posem una mica més de roba, ja que fa fresca i marxem a conèixer el parc.  Ens recomana que entrem per l’entrada 2 enlloc de la 1 i així ho fem. El pàrquing és de pagament i costa 1 euro a l’hora. Està bastant ple i ens costa trobar aparcament. Un cop abillats, ja marxem a informar-nos i a comprar les entrades, que valen 110 kunes (uns 12 euros aproximadament). El parc ofereix l’oportunitat de fer diversos tours ja molt ben establerts, amb diferent llargària i dificultat. El parc nacional de Plitvice (http://en.np-plitvicka-jezera.hr/; http://en.wikipedia.org/wiki/Plitvice_Lakes_National_Park) fa 19,5 hectàrees i amaga un bon piló de llacs d’aigües turqueses i també de cascades. Hi ha llacs a la part superior i també a l’inferior. Ja a finals del segle XIX es va veure el potencial turístic de la zona i es va decidir protegir-lo (actualment és Patrimoni Mundial de la Unesco). Un fet curiós del parc natural és que la guerra a l’antiga Iugoslàvia va començar allí, quan el 31 de març de 1991, els rebels de Krajina van prendre el control de l’oficina central del  parc i van matar l’oficial de policia croat Josip Jovic, essent la primera víctima del conflicte. Els rebels serbis van estar a la zona del parc durant la guerra, van utilitzar els hotels com a casernes militars i s’hi van establir. Quan els croats en van recuperar el control, el 1995, van comprovar que la flora i la fauna no havien resultat afectades, tot i que no quedava res dels hotels. Ràpidament es va reconstruir i avui en dia aquest parc Natural és un dels principals destins turístics de Croàcia. Tot i que no la podrem observar, la fauna del parc és abundant. Hi habiten óssos, llops, cérvols, porcs senglars, guineus, teixons i un llarg etcètera. Quan ja és ben passat migdia, comencem el tour que hem decidit, el tour E, de dues a tres hores de durada i que ens porta als llacs de la part alta.  Per accedir-hi fem servir una mena de tren turístic que ens porta al punt més alt i des d’allí, anem descendint; concretament ens deixa al llac Okrugljak.  Segons explica la wikipedia, la formació dels llacs és perquè “Les aigües, travessant les roques dolomítiques, dissolen la calcària que es rediposita per formar barreres de travertí que separen els llacs entre ells, construint coves i salts d'aigua. Aquest fenomen geològic, amb una antiguitat que no superaria els quatre mil·lennis se segueix produint modificant constantment el seu aspecte” . El camí està molt i molt ben marcat, amb una passarel·la de fusta de la qual no et pots allunyar (continuarà)

(La fotografia correspon a un dels llacs i cascades del parc natural de Plitvice)