Et ploro



A totes aquelles guerreres i aquells guerrers que al seu poble són fidels!


ET PLORO
No et conec,
però et ploro.
Marxes, voles lluny, als llimbs.
I et ploro.
Només sé de les teves lluites,
dels teus somriures,
dels teus anhels.
I et ploro.
Perquè també són les meves lluites,
els meus somriures
i els meus anhels.
El plor de tristesa,
d’impotència i de dolor,
es barreja amb llàgrimes
de rebel·lia, utopia i il·lusió.
El teu camí no ha estat en va,
sinó un mestratge,
una senda a seguir.
I et ploro.
I et recordo.
I camino amb el puny alçat,
seguint les teves passes
tot fent camí cap a la LLIBERTAT.
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol