Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Fa uns dies, tot anant per l'autopista que mena de Girona a Barcelona, la persona que conduïa va exercir el seu dret a protestar contra l'abús de les concessionàries, que s'enriqueixen a base de bé, mentre que les carreteres públiques fan autèntica vergonya... Bé, doncs la persona va pitar al peatge per protestar i a un senyor amb cara de mala llet li van faltar cames per venir a prendre el número de la matrícula del cotxe per tal de multar a la persona que conduïa. Em pregunto en quin caram de país vivim, un país a on ja no està ni permès protestar contra les injustícies. Això cada vegada s'assembla més a una dictadura i no a una democràcia. Així es va amb les dretes...Ens estan retallant els nostres drets més bàsics i aquí no passa res. Desgraciadament, vivim sota la dictadura dels bancs... espero, però, que per poc temps!
Comentaris