Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
En el llibre que vaig comentar en el post d'ahir, hi havia un moment en què es parlava dels crims d'honor, que més que res són crims d'horror. Normalment, els pateixen les dones i són crims absurds i horribles. Si una dona no es comporta segons la interpretació de certs textos que fan els homes, són directament condemnades a mort. Moltes vegades són assassinades en el si de les seves pròpies famílies, mentre que en d'altres casos l'horror es manifesta públicament. Dones lapidades (quina ràbia i quines ganes de plorar quan veus que són enterrades i apedregades dins a morir) per denúncies a vegades falses i que han comès el gran pecat d'estar amb un home sense estar casades. O bé desfigurades amb àcid i un llarg etcètera d'horrors... En nom de què i de qui aquestes abominacions? I el pitjor de tot és que tots aquests crims, malauradament diaris, es dilueixen en el no res... Trist, molt trist. I el pitjor de tot, el silenci que ens fa a totes i a tots còmplices.
Comentaris