Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Fa pocs dies que ens ha deixat Teresa Pàmies, un referent cultural de nostre país. Una lluitadora nata que va haver de passar molts anys a l’exili i només veient clandestinament el seu marit, el dirigent comunista Gregorio López Raimundo. Morí als 93, després d’una vida dedicada a lluitar per un món millor. Nascuda a Balaguer va haver de passar molts anys de dolorós exili. Des de ja molt jove, l’autora de “Testament a Praga”, premi Josep Pla el 1970, entre altres obrers, va militar en moviments d’esquerre. El 2001 se li va donar el Premi d’Honor de les lletres catalanes. Més enllà de la seva trajectòria com a escriptora, també ho fou la seva com a dona compromesa i lluitadora. El nostre país ha perdut un altre referent. Descansi en pau. El millor homenatge, la victòria de veure un país lliure i un món millor. 
Comentaris