La primavera valenciana

Em vull la sang tan sols veure les imatges dels xiquets i xiquetes de l’institut Lluís Vives de València protestant i essent bestialment reprimits. Els grisos han tornat. Es veu que la màquina del temps ja està inventada i ara et transporta de nou en plena dictadura. Les imatges que hi ha són esfereïdores. Policies empentant xiquetes, joves estirats dels cabells, d’altres que reben puntades de peu, senyores grans reprovant l’actitud d’aquests feixistes disfressats i rebent com a càstig un cop, un senyor invident empentat i apartat sense cap contemplació. Al PP i a la policia els hi fan por els llibres i les paraules, ells només coneixen les porres i la violència. I només cal recordar que la protesta d’aquests estudiants, totalment lícita, va ser per protestar contra les retallades en educació al País Valencià que han portat a que en alguns instituts ni tan sols es pugui pagar la calefacció i que els alumnes hagin d’anar amb mantes a classe (mentre els corruptes amb les butxaques plenes són absolts per la també corrupta justícia). Els feixistes del PP només coneixen les porres i la violència. Nosaltres tenim les ganes, la força i els mitjans: la paraula i els llibres. Ells han encés la flama de la generació de l'esperança. Ha arribat la primavera a València. I s’estendrà. I guanyarem!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol