Capvespre a la Medina

Capvespre a la Medina
S’ensuma el capvespre a la Medina.
Els tènues raigs de sol acaronen els minarets,
a voltes silents, a voltes anunciant oració,
i s’esvaeixen enmig del bullici.
La majestuosa porta de Bab Beujeloud escolta,
altiva i silenciosa,
els regatejos i els mercadeigs.
Els homes ofereixen menges i vestimentes,
tapissos i estores,
records i sabates,
joies i complements,
I les dones es fan fonedisses
enmig de turistes, artesans i mercaders.
Una bella font, un burro carregat,
una camiseta del Barça,
uns infants descobrint la vida entremig de jocs
rialles i primers oficis,
dibuixen un paisatge quotidià
I tu passeges entre carros de taronges,
esquives els venedors d’objectes de cuir,
mentre degustes un te ofert
per alguna mà amiga.
Et gires i em somrius,
mentre fas el gest de brindar
per un futur sense passat,
per un amor que mai serà,
per un miratge inventat
en una vesprada a Fes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol