Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
D’aquí a poques horetes serà el moment d’enfilar-se al cotxe i fer una petita ruta per terres catalanes. Uns quants jorns a la muntanya per netejar cos i ment, oblidar-se de la rutina i de la feina, fer el que vingui de gust a cada instant. Conèixer i redescobrir indrets que amaga la geografia del principat serà un bon antídot per cremar les tensions acumulades durant uns quants mesos i preparar la còrpora i l’ànima pels mesos venidors. Així doncs, bones vacances, fins d’aquí a uns dies!
Comentaris