Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Són les nou del matí al Japó (les dues de la matinada als Països Catalans). A un quart de sis, quan m'he llevat i he mirat una mica què passa a casa nostra, he vist que havia sortir la sentència del tribunal constituncional de l'estat espanyol respecte al nostre Estatut. M'he despertat de cop. Altre cop he tornat a sentir aquesta ràbia que no m'agrada sentir, la ràbia de la injustícia. Què s'han cregut aquesta colla de patums, que durant quatre anys han estat incapaços de dictar sentència, i ara, a corre-cuita s'han afanyat a signar un document que retalla substancialment els drets de la nostra nació. Entre d'altres bestieses aquesta sentència elimina l'ús preferent del català a les administracions (com si ara hi tingués una presència preponderant...), toca les competència exclusives i d'altres. M'explaiaria a gust i ompliria pàgines de tot el que ara m'està voltant a la ment amb aquesta notícia. No ens podem quedar de braços plegats. Mica en mica, pas a pas ho aconseguirem. Perquè encara crec fermament amb el que em deia l'àvia Remei: qui riu últim, riu millor! Visca la terra lliure. Contra la sentència, més que mai, INDEPENDÈNCIA! 
Comentaris