Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquest és el títol d’una genial pel·lícula de Quentin Tarantino, per bé que pel meu gust, amb una mica massa de sang i fetge. Narra com es fabrica una conspiració reeixida per matar a Hitler. Una pel·lícula amb un final delirant, molt ben construïda, amb bones interpretacions (per bé que m’esperava més de la de Brad Pitt) i una excel·lent escenografia. De totes maneres, a parer meu, algunes escenes de violència es podrien haver evitat. En veure el film se’m regirà l’estómac en alguns moments en observar les atrocitats (en aquest cas fictícies, però que per desgràcia en algunes guerres hauran estat realitat) que som capaços de cometre els éssers humans. Una pel·lícula totalment recomanable, construïda sobre un molt bon guió i una molt bona trama. En un primer moment, quan vaig llegir-ne al diari l’argument i la durada, em van entrar certs recels per anar-la a veure, però sincerament, les més de dues hores que dura la pel·lícula em van passar volant, ja que és un film àgil i entretingut. La imaginació de Tarantino permet especular per una altra Història! 
Comentaris