De rics i de pobres

Una història més... com tantes, de rics i de pobres. El senyor Millet i el senyor Montull, espoliadors confessos del Palau de la música catalana, en llibertat sense fiança després de declarar davant del jutge. S’han embutxacat milions d’euros de manera fraudulenta i aquí no passa res. D’altra banda, una noia com la Núria Pòrtulas, ha estat condemnada sense cap prova fefaent a dos anys de presó per presumpte terrorisme. Irrisori. Mentre els lladres de mà blanca, confessos, plens de tentacles que els protegeixen continuen vivint impunement, d’altres persones que l’únic “delicte” que han comès és defensar les seves idees, estan empresonades, privades de la llibertat. Això és la justícia que impera a l’estat espanyol, aquest estat que ens té empresonats però que ben aviat li direm adéu... i espero que també d’aquesta manera, a les injustícies i a les estafes!

Comentaris

estrip ha dit…
i l'Enric Duran, recordes que va passar amb aquest noi que va deixar de pagar crèdits als bancs per demostrar que tot això era un circ.
I quants diners eren? cent mil i escaig euros, potser?
i en Millet al carrer, quin MÓN!
Evita ha dit…
Tens tota la raó Estrip... I ara els nous casos de corrupció que s'estan destapant... fa fàstic, amb perdó... Món de rics i de pobres, per desgràcia...

Entrades populars d'aquest blog

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna