Pedres

Les pedres, reines de la memòria, aquelles que amaguen la història, espectadores mudes de segles, abrasades per l’aigua, però fermes. Elles, que serveixen per bastir noves llars, nous móns, nous futurs, però també capaces d’eliminar vides. Recentment, em sembla que a Somàlia, una noia adolescent ha estat lapidada per adúltera. Però després d’aquest abominable crim, s’ha sabut que la noia en realitat havia estat violada. Ràbia, impotència per la intolerància i més, per la ignorància. Una vida truncada per uns cervells cap quadrats, que enlloc d’utilitzar les pedres per reconstruir el seu país, trinxat per la guerra, les fan servir per acabar amb la vida d’aquells, i sobretot aquelles que creuen que no compleixen preceptes anacrònics. Tristíssim. Que les pedres basteixin llars de llibertat i felicitat i no tornin a ser botxins de la vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol