Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Fa ja una bona colla d'anys, entre els anys 1930-1932 es va redactar al bell paratge de Núria l'estatut que porta aquest nom. Era un estatut clarament sobiranista, que clamava les ànsies de de llibertat del poble català. Ara, més de 70 anys després, al nostre país li volen retallar un estatut molt més lax que aquell (que malauradament també va ser retallat per les corts espanyoles). Demà, s'ha de celebrar per imposició (això de "celebrar-ho" ja és llibertat individual) l'aniversari de la constitució espanyola, una constitució de fireta que nega els drets més bàsics com el dret d'autodeterminació dels pobles, entre moltes altres coses, a més d'imposar un cap d'estat que no serveix per a res més que gastar els nostres impostos i fer el rídicul. Em pregunto si algun dia podrem celebrar que les persones lliures visquin en un poble lliure. Esperant amb ànsia que aquest dia arribi, continuraré delectant-me amb la il.lusió de poder aconseguir arribar a ser allò que vulguem ser, ja sigui com a persones o com a poble. I si més no sempre em quedarà l'opció de pujar a Núria a gaudir de la llibertat que transpira aquest tros de terra, ple de fades, que ens ha regalat la naturalesa! 
Comentaris