Sud est asiàtic 2017: dia 14, retrobant Angkor Wat (Cambodja); (22 d’agost de 2017) (VI)

Des d'un embarcador al dic de ponent del Baray Oriental, una calçada porta directament fins al gopura de llevant del temple. Aquesta porta monumental és al bell mig del tram oriental de la muralla rectangular, que constitueix el recinte exterior del conjunt. Hi ha tres gopures més en els altres costats del rectangle que forma aquesta muralla, que té unes mesures de 122 x 106 m i era envoltada per un fossat. El gopura de ponent és similar a aquest, però els del nord i sud són més senzills.

Un cop hom travessa aquesta entrada, en direcció ponent (el temple està orientat a llevant), hom accedeix a un pati que està limitat per la mateixa muralla exterior i la segona, de 80 x 75 m. A dreta i esquerra de l'entrada hi ha unes construccions allargades.

La segona muralla tanca un espai més elevat i s'hi accedeix per quatre gopures encarades a les anteriors. El gopura de llevant és més complex que els altres tres. Al seu interior s'aixeca la piràmide central i altres construccions auxiliars, com ara dues "biblioteques". Interiorment la segona muralla té una galeria perimètrica, amb finestres obertes a l'interior i, curiosament sense porta d'entrada, pel que hom pensa de havia de tenir una funció decorativa. És el primer exemple de galeries contínues, fins ara hom trobava un seguit de construccions allargassades, però independents, com les que podem trobar a Pre Rup.

La piràmide és de tres pisos i vol representar el Mont Meru, centre de la cosmologia índia, al seu cim hi resideixen el déus. A la part superior hi ha una terrassa, sobre la que s'aixequen cinc capelles rematades amb torres. La central, més gran, és sobre una plataforma com és habitual en l'arquitectura khmer.”

Continuem amb el periple i ens parem a veure dos temples més que estan molt propers, els de Thommanom (https://en.wikipedia.org/wiki/Thommanon ) i Chau Say Thevoda (https://en.wikipedia.org/wiki/Chau_Say_Tevoda ). Són més petits, però estan molt ben conservats. Romanem una estona passejant i contemplant, fins que decidim que ja és hora de tornar al tuk-tuk. El conductor, que condueix molt suau i correctament, ens deixa a la zona més gran, la de Angkor Thom, constituïda per diferents zones. Sobre Angkor Thom es diu això (https://en.wikipedia.org/wiki/Angkor_Thom; https://ca.wikipedia.org/wiki/Angkor_Thom ):” Angkor Thom és una de les ciutats khmers més grans i importants, forma part del complex arqueològic d'Angkor, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És al nord de l'actual Siem Reap, a Cambodja. Fou fundada per Jayavarman VII i va esdevenir la capital del regne. La ciutat d'Angkor Thom es va aixecar en el mateix indret de l'antiga capital fundada per Yasovarman I (889-910), coneguda amb el nom de Yasodharapura i va acollir dins dels seus murs algunes construccions preexistents, com ara els temples de Baphuon (1060 ?) i Phimeanakas (s. XI).

La seva construcció es va desenvolupar a partir de finals del segle XII i fou impulsada per Jayavarman VII, quan va recuperar el poder en el segon període del seu govern (entre el 1181 i 1219). Va ser el centre, la capital del regne en els darrers anys de la seva existència a Angkor, període en què es van portar a terme diverses intervencions i afegits en el seu urbanisme. El nom es pot traduir com 'gran ciutat'.

Aquesta ciutat està tancada per una muralla quadrada de 3 km de costat, perfectament orientada segons els punts cardinals. Es tracta d'un mur simbòlic, més que defensiu (no té merlets i té un terraplè a la part interior). El mur és de laterita, un material fàcil de treballar, però de baixa qualitat. Aquesta muralla està envoltada exteriorment per un fossat. S'hi accedeix per cinc portes, quatre al bell mig de cada costat de la muralla, i una cinquena, la porta de la Victòria, oberta a la muralla oriental i situada a l'eix del palau Reial. Cada una d'aquestes portes està precedida per un pont que travessa el fossat, a les baranes del qual hi ha una sèrie de personatges, déus en un costat i diables a l'altre. Les portes són de característiques similars, la més ben conservada és la porta Sud, amb una triple torre amb rostres esculpits en les quatre direccions, té vint-i-tres metres d'alçada. Els rostres de les portes representen Avalokitesvara, ja que es tracta d'una ciutat d'esperit budista. El portal no té llinda, està cobert per un arc fals que suporta la torre central amb dos dels rostres orientats a l'interior i exterior de la ciutat. Als costats hi ha dues torres adossades amb un rostre en cada una que miren a orient i occident; aquestes estructures reposen sobre unes cambres laterals que s'obren a l'interior del pas principal. Als costats de l'obertura central hi ha uns grups d'elefants, dos a l'exterior i dos més a l'interior, tot i que un dels interiors s'ha perdut. (Continuarà)

(La fotografia correspon a la zona del Baphuon)