“Ciutat morta” (I)
“Ciutat Morta” és el títol del documental dirigit per Xavier
Artigas i Xapo Ortega , que es va emetre per TV3 ja fa gairebé un mes, tot i
que es va emetre amb cinc minuts de censura dictats per un jutjat, ja que un
dels implicats, el mentider Víctor Gibanel, ho va demanar. Li va sortir el tret
per la culata, ja que es van filtrar els
5 minuts per un munt de mitjans alternatius. Després de veure aquest
premiat documental, i tot i que TV3 en un principi no el volia emetre, la
sensació que em va quedar va de ser d’una ràbia i impotència descomunals. Una
vida, la de la Patricia Heras, segada per un muntatge policial. La jove poeta
(per cert, els fragments del seus diaris que es llegeixen durant el documental
són d’una sensibilitat extrema, fan posar la pell de gallina) es va suïcidar a
resultes de ser condemnada per uns fets que no va cometre. Un conjunt infame de
despropòsits, a on es barregen corrupció policial, interessos polítics,
tortures, connivències i racisme van acabar amb la imputació de diversos joves
innocents, culpats per trobar-se en un lloc concret en un determinat moment. La
vida del Rodrigo, la Patri i la resta d’implicats, alguns del quals no han
volgut sortir al documental pel dolor de les ferides es va veure truncada per
la mentida i per amagar responsabilitats.
Es pot veure el documental sencer al següent enllaç:
https://ciutatmorta.wordpress.com/
Comentaris