Viena, dia 2: recorrent Viena, 23 de novembre de 2013 (i II)

Un cop al castell, poder visitar els jardins és gratuït, de manera que així ho fem (http://www.belvedere.at/en; http://en.wikipedia.org/wiki/Belvedere,_Vienna). A dins hi ha museus d’art i també un hotel. En realitat consta de dos palaus, el de dalt i el de baix, ambdós convertits en museus, i un tercer, que actua coma hotel. Els dos palaus principals estan units per uns jardins, els que visitem, que es troben en tres nivells i a on hi ha diverses al·legories. L’Irene em conta que a l’estiu les flors que hi ha hi donen molt de color i que la imatge que s’hi ofereix és realment espectacular. El palau es va construir entre 1714 i el 1723, a petició del príncep Eugeni de Savoia. Quan va morir, el va comprar l’emperadriu Maria Teresa. Després de passar-hi una estoneta, marxem. En aquest cas, cal que agafem el metro i ens desplacem més lluny. La propera estació és el castell d’estiu, el Schönbrunn Palace (http://en.wikipedia.org/wiki/Sch%C3%B6nbrunn_Palace) . La veritat és que no estic pas molt atenta de com hi arribem, car l’Irene ho té tot molt ben controlat. Quan hi arribem, però, la visió és, de nou, espectacular. I com no, hi ha un mercat de Nadal!!! Segons s’explica a viquipèdia, “El Palau de Schönbrunn es troba a Viena a (Àustria) i és un dels monuments més important d'Àustria i de l'Europa Central essent un magnífic exponent de la arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del segle XVIII. És on va residir l'Emperadriu Elisabeth (Sissí). L'any 1569, l'emperador Maximilià II va adquirir el Katterburg que era una gran àrea de terreny entre Meidling i Hietzing on avui hi ha el Parc de Schönbrunn. Maximilià mostrà un enorme interès pel zoo acabat de fundar, el Tiergarten-Schönbrunn, i intentà no només establir un sistema de manteniment de la fauna salvatge sinó també una plantació d'estranyes plantes exòtiques. Maximilià es convertí en el precursor dels seus descendents en l'arranjament de Schönbrunn. Durant el segle XVII molts membres de la Casa Imperial passaren l'estiu i llargues èpoques de cacera a Schönbrunn.

Durant els diferents setges que Viena i la Baixa Àustria patiren per part dels turcs destrossaren el Kattenburg i es veié amb claredat que una restauració no era possible. A partir d'aquí, l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic va donar a l'arquitecte Johann Bernhard Fischer von Erlach l'ordre de dissenyar un nou palau. La construcció s'inicià l'any 1696 i després de tres anys les primeres festes ja foren celebrades al Palau.

 Desafortunadament, no foren moltes les parts del palau originari que sobrevisqueren al segle XVIII com a conseqüència que cada emperador afegia i reformava el Palau, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria fou la sobirana que més empremta deixà al Palau, convertint el palau en el centre de poder principal de l'Imperi austríac.

La família imperial visqué al Palau fins l'any 1918 combinant les seves estades a Schönbrunn amb d'altres al Hofburg de Viena. Al Palau hi morí l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Amb la caiguda de la monarquia l'any 1918, el Palau passà a mans de la República austríaca que l'utilitzà com a museu i com a centre de recepcions per diplomàtics i president exteriors. Des de l'any 1986 és un monument declarat Patrimoni de la Humanitat ».

Un cop allí matem la gana tot menjant algunes dels plats que s’ofereixen per les paradetes de menjar allí instal·lades. Un cop la planxa plena, anem cap a la part posterior del castell i fem una agradable passejada fins al capdamunt del complex, a on hi trobem un glorieta i també una font de Neptú. També hi ha unes ruïnes romanes, però no les veig. Els jardins, a l’estiu, tinc la impressió que han de ser realment espectaculars, veient com ho són ja a l’hivern!!!  Després de passejar-hi una bona estona, marxem. La propera destinació del dia no és excessivament turística: previ pas per uns grans magatzems, anem al laboratori a on treballa la Irene, ja que avui li toca tenir cura de les cèl·lules. El lloc a on treballa està molt bé i molt ben equipat. De fet, m’adono que la majoria de laboratoris que he visitat són bastant semblants i gairebé amb els equipaments de les mateixes marques.. Sort que ens hi resguardem, ja que a fora comença a ploure. Ens hi quedem una bona estona, tot xerrant de ciència i finalment, ja en marxem per fer una última passejada per la zona del centre de la ciutat, a on fem un vi calent per fer passar la fred, compro alguns souvenirs i ja retornem cap a casa a sopar i a dormir, després de no haver parat en tot el dia!

(La fotografia correspon al palau de Shönbrunn)