Pisa i Florència: visita a Pisa (1 de juliol de 2012)

El primer dia de juliol l’iniciem a Florència. Ens aixequem, esmorzem amb les queviures comprades el dia anterior i ja abandonem la bella ciutat. M’adormo amb el sol de la Toscana i quan em desperto ja estem a Pisa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ), la ciutat que va veure néixer el gran científic  Galileo Galilei (http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei ) A Pisa en realitat no hi ha gaire gran cosa, més que la zona de la Torre, tot i que les guies també recomanen visitar el jardí botànic. Aparquem el cotxe i anem a la zona de la torre inclinada de Pisa, que en realitat és el campanar de la bella catedral que hi ha al davant. Només d’arribar ja impressiona veure com n’està d’inclinada! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_inclinada_de_Pisa; http://www.opapisa.it/es/home-page.html  ). La torre va comença a ser construïda el 1173 i fa aproximadament 55 metres d’alçada. Ja només de començar la seva construcció, degut a un mal disseny, a un terra inestable i a uns fonaments dèbils, la torre ja es començà a inclinar. Després de molts intents de posar la torre recta (fins i tot durant la Segona Guerra mundial es va planejar fer-la volar) i d’estar un bon temps tancada al públic, les últimes accions que s’hi han fet han assegurat que la torre serà estable durant 300 anys més. La veritat és que el conjunt monumental que conformen la torre, la catedral romànica amb el baptisteri, el duomo, el campsant i el campanile són espectaculars (http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Pisa ). Tot aquest bell conjunt monumental està situat a la plaça del Miracle (http://en.wikipedia.org/wiki/Piazza_dei_Miracoli), està ple de turistes que volen fer-se la típica foto aguantant la torre (entre els quals m’hi incloc!). Hi ha moltes paradetes i sota un sol molt intens, passegem durant llarga estona. Després, anem a dinar i fem una agradable tertúlia, tot mirant les fotos dels molt futbolistes que han passat per un altre restaurant del mateix propietari. Continuem passejant, buscant geocachings i poca cosa més. Retornem el cotxe de lloguer i prenem una cervesa sota els arbres mentre xerrem agradablement. Mica en mica arriba l’hora de pujar a l’avió i retornar cap a terres catalanes després d’un cap de setmana que s’ha esgotat massa ràpidament, però les imatges observades i els moments viscuts ja formen part del calaix de la memòria!
(La imatge és una panoràmica de la plaça del Miracle, amb la torre i el Duomo)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol