Dia 5: Nova York i retorn cap a Filadèlfia (3 d’abril de 2012) (I)

Ben d’hora, com cada dia, ens van venir a buscar. El guia era un noi també xinès, i els companys de viatge una família xinesa molt amable i una altra família sudamericana. Nova York és una ciutat complexa: la ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island, els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cada un (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-state (que comprèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash. Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. Va anomenar a la regió "Nouvelle Angoulême" (Nova Angoulême).  A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa per al comerç de pells de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam) a la colònia de Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626.  La primera parada el tour per Nova York (http://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_York; http://en.wikipedia.org/wiki/New_York_City)   va ser la Zona Zero, a on hi havia hagut les torres bessones (http://es.wikipedia.org/wiki/World_Trade_Center) a on actualment s’hi estan construint dues noves torres. Per entrar al memorial cal pagar, i a més, estava tancat a l’hora que hi vam anar.  Poc després, el xòfer-guia ens deixà a Wall Street, el centre econòmic del món. Amb fortes mesures de seguretat i molt de luxe, s’hi pot passejar tranquil·lament, però no es pot entrar a la borsa (http://es.wikipedia.org/wiki/Wall_Street), a Manhattan. El carrer és realment estret i deu el seu nom a que el 1652 els colons holandesos hi van construir un mur per a resguardar-se dels atacs dels indis Lenape. Marxant d’allí ens vam poder fer una foto amb un simpatiquíssim guàrdia urbà i tot seguit, la furgo que ens feia de taxi ens va deixar al riu Hudson (http://en.wikipedia.org/wiki/Hudson_River) , des d’on vam agafar un taxi-boat que ens portaria a fer una visita per veure la ciutat des del riu. Només de sortir ja vam veure el pont de Brooklyn (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Brooklyn) , i el de George Washington (http://en.wikipedia.org/wiki/George_Washington_Bridge) . El pont de Brooklyn uneix Manhattan i Brooklyn i va ser dissenyat per la companyia d’enginyers de John Augustus Roebling. Aquest enginyer no volia que les inclemències del temps impedissin la comunicació per ferri entre els dos barris. Però casualitat de la vida, va morir en una tempesta al ferri (tot i que hi ha altres versions sobre la seva mort...) El seu fill, Washington Roebling en va agafar el relleu, però es va posar malalt. Finalment, amb l’ajuda de la seva dona, Emily Warren, el van acabar construint i ella fou la primera en creuar-lo. Fa 1825 metres de llarg (continuarà)
(La imatge correspon al pont de Brooklyn)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Jordània, dia 8: retorn cap a casa (4 de gener de 2018)

Imatge
Avui ens aixequem que és negra nit. És el dia de la partida de terres jordanes. Si fos per mi, m’hi quedaria un parell de dies més, sense dubtar-ho. Però totes les coses bones s’acaben i acabo de fer la maleta i baixo a esmorzar al bufet, que avui ha obert més d’hora que altres dies. Un cop fet, recollim les maletes i ja tenim una furgoneta a la porta que ens espera per portar-nos a l’aeroport a tota la colla que ens allotjat a l’Imperial. Un cop a l’aeroport, ens hem d’esperar una estona abans no arribi tot el grup de catalans. I també arriba l’Allaa, el noi que ens va rebre el primer dia per ajudar-nos amb els tràmits finals. Primer de tot, hem de passar les maletes per un detector abans d’entregar-les i un cop feta l’entrega, a passar el control de seguretat. En el meu cas, em fan obrir el “notebook” per tal que no hi tingui res... i a l’Eudald li munten un bon sideral perquè porta un binocles... marxem una mica enfadats, i més quan ens recriminen que ens esperem els uns als ...
Més informació