Tempus fugit


Tempus fugit

Sols en queda l’esquelet
D’un arbre intemporal
Despullat de tot fullatge

Ha perdut la pell
El vent despietat,
Se li ha endut el vestit,
ara nova catifa damunt del tempir

Desabrigat de l’escalf,
Del verd d’esperança.
Tremolós contempla impàvid
l’espargiment de tons i colors:
marrons, grocs,
algun verd esgarriat,
i el més punyent,
aquell, el vermell apassionat,
ferit i ensangonat.

Somiqueja, silent,
esqueixat,
car ha perdut,
l’embolcall de colors,
i darrere seu,
l’aixopluc de l’amor.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol