Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La voràgine del dia a dia provoca que sovint les coses se’ns oblidin. No fa pas tant, el terratrèmol a Haití, després el terratrèmol a Xile, desgràcies naturals i altres que no ho són tant... I en aquest món la pressa és una companya inseparable del dia a dia. Envoltats d’un món que vola, la vida discorre sense possibilitat de assaborir-la intensament. El plaer d’un silenci o viure intensament una mirada són petits plaers que passen per alt. Sense oblidar que tenim un món per conèixer i del qual aprendre’n molt, a més de ser-hi solidaris... 
Comentaris