Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Sí, aquesta setmana el fred ja ha arribat. Del no res el fred ha aparegut, ha impregnat llars i carrers, penetrant els ossos, refredant idees, alhora que congela mals pensaments. Desembre, el darrer mes de l’any, època de fer balanç, de veure les muntanyes emblanquinades, notar el fred glacial als porus, observar els arbres despullats de fulles, preparant-se per a rebrotar quan el sol es torni a acostar al nostre hemisferi nord. I mentrestant, què millor que quan el dia ja s’ha escoltat, quan la nit fa hores que impregna les planes i les valls, ficar-se dins del llit o bé a la vora del foc, amb un bon llibre a les mans, i amb bona companyia...
Comentaris