Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

I un altre any!

Imatge
Avui és Sant Silvestre (dia de l’home dels nassos), jorn que marca el final d’un any. 365 dies en els quals la vida no s’ha aturat, ans al contrari, ha seguit el seu camí indefectible. Un any ple de noves sorpreses, aventures, amistats, noves vides. I la sort de poder viure-ho, al costat dels qui m’estimo. Un any dur en alguns moments, però ple d’aprenentatges pel camí de la vida, per continuar caminant cap a Ítaca. Bon any 2009, ple de salut, alegria i felicitat! De tot cor!

Palestina

Imatge
La franja de Gaza és brutalment bombardejada. Imatges impactants de centenars de morts, infants que ja mai més, desgraciadament veuran la llum. Famílies destrossades, vides truncades i destins que ja mai més ho seran. I mentrestant la majoria del món calla. I Israel continua llençant impunement les seves maleïdes bombes. Un genocidi encobert, amb la complicitat internacional. Un poble, el palestí, que busca la llibertat (per bé que no sempre amb els mètodes més ortodoxos, per desgràcia...), però un poble opressor, Israel, que no s’atura davant de res ni de ningú. Quin final d’any tant trist... Per a totes i tots aquells que estan patint, una forta abraçada i que el 2009, sigui, per fi, l’any de la Pau.

Pere Quart

Imatge
Recorrent els viaranys de la memòria i els llibres de primària, he retrobat aquet poema de Joan Oliver, Pere Quart. La vaca suïssa Quan jo m'embranco en una causa justa com en Tell sóc adusta i arrogant: prou, s'ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta! La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l’ànima d’esclau. A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau Doncs ja ho sabeu! He pres el determini, L’he bramulat per comes i fondals I no espereu que me’n desencamini La llepolia d’un manat d’alfals Que jo mateixa, si no fos tan llega, En lletra clara contaria el fet, Temps era temps hi hagué una vaca cega: Jo sóc la vaca de la mala llet.

Catalunya-Colòmbia!

Imatge
Avui juga la selecció, la meva veritable selecció (bé, encara m’agradaria més que fos la selecció dels Països Catalans,...). El partit anual de costellada. Tan de bo ben aviat Catalunya pugui jugar oficialment a les diferents competicions, però mentrestant, cal seguir lluitant per la dignitat del nostre poble, perquè som un nació, perquè tenim una selecció. I per molts jutges que s’hi vulguin ficar, per molts pals a les rodes, Catalunya és una nació i com a tal, ha de tenir una selecció! Una nació, una selecció!

Solitud

Imatge
Per un dia gris com avui, i acompanyat el sentiment que a vegades es fa present, aquest poema de Pere Guisset... Solitud Pas un buf de vent, el cel es clar, cap núvol ! Triomfant, orgullós, s'enlaire el sol, Acariciant d'un primer raig, el vell Canigó, Graciós, fent en passant, al Neulos, un petó ! Tot és vida salva, tot és esplendor, Sol ixen sense núvols, tot és claror, Resplendent, superb, anunciador d'un dia meravellós. Per què, pel vell, tot és entristit, ombriu i dolorós? Altorn seu, alegrament, es desperta la naturalesa, Un gall saluda l'Albera encesa. Lluny, d'un ramat dringuen les campanetes, A cel, giravolten les ràpids orenetes L'herba escorre l'aigulèra de la nit Tot és goig, el jaupet del ca, com del pastor, el crit ! Dins el boscam, feliç, refila un ocell ! Per què doncs, tot és ombriu i dolorós pel vell ? Majestuosament el sol fa el seu camí reial, Il·luminant ara, muntanya i riberal, Amanyagant rialler la llebre que jau, Sortint, fent li pess

Una nació, una selecció!

Imatge
Ho han tornat a fer! Els poders fàctics de l’Estat espanyol, l’estat opressor han prohibit el lema d’una nació, una selecció! Senzillament increïble; segons el jutge aquest lema no es pot utilitzar perquè té connotacions polítiques! Com si no fossin polítiques les raons per les quals els del PP i Ciudadanos van portar aquest lema als jutjats. Fàstic em fan aquest hipòcrites. I per continuar, la cosa no es queda aquí: de fora vingueren i de casa ens tragueren: els de la federació internacional de rugbi, de la qual la federació catalana n’és membre fundacional, han expulsat la federació catalana a instàncies de l’espanyola. No tinc ganes de donar més voltes a aquesta conxorxa. Això és realment la democràcia o una gran fal·làcia? Però no em taparan la veu i mentre la vida m’ho permeti, amb tota la il·lusió i força, continuaré cridant: Una nació, una selecció!

És Nadal

Imatge
És Nadal, dia de felicitat però a la meva taula hi mancaran unes persones que em van ensenyar molt de la vida. Però malgrat tot, és llei de vida que uns marxin i altres vinguin. Sigueu on sigueu, feliç Nadal. I gràcies perquè la vida em permet tenir la meva gent al meu costat un dia com avui: la meva família i els meus amics!

El tió

Imatge
Aquesta nit molts infants estaran expectants per fer cagar el tió. Picaran emocionats un tronc per tal que els hi cagui joguines o llaminadures. I em ve a la ment quan era una nena que picava el tronc que havia alimentat amb il.lusió durant els dies previs. I amb els avis observant com els néts gaudien de la màgia. Espero que aquesta nit de Nadal el tió cagui tones de felicitat als infants i els que no ho són. I que també al poble germà d’Euskal Herria, l’Olentzero baixi de les muntanyes amb el mateix propòsit...Bon Nadal, de tot cor!

Un poema...

Imatge
Relacionat amb la jornada de la cançó als Països Catalans, avui em ve molt de gust un poema de Pere Capellà musicat per Biel Majoral... No calen paraules, només deixar fluir el sentiment... Jo sóc català Enmig de la mar s’aixeca ma terra fins tocar el cel que es besa en la serra banderes de blau jo sóc balear jo sóc de mallorca català insular. Tot el meu passat, que la història allunya, el tenyeix de glòria la gran Catalunya en les arrels profundes de la meva gent un conqueridor portà proa al vent la nau que a Salou deixà ses amarres seguint la bandera de les quatre barres. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat. Jo sóc de la raça vella i gegantina que espantà del mar la gent serraïna jo sóc de la pàtria dels agermanats Joanot Colom vells avantpassats defensors heroics de tradicions que en sang ofegaren Àustries i Borbons. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat. Herois de Mallorca herois catalans que en les hores gre

(Re)inventant els Països Catalans

Imatge
Dissabte a la vesprada vaig tenir la immensa sort de poder assistir a la casa de cultura de Girona al concert de cloenda d’una jornada de reflexió sobre Cançó i Països Catalans. A la sala, malauradament, no hi havia molta gent, però sí molt amor i passió per la cançó i el país. La veu del poeta Sebastià Samsó va deixar pas a un recital memorable de Biel Majoral, amb una força increïble, acompanyat a la guitarra del seu fill Jordi. Seguidament va ser el torn del valencià Pau Alabajos que gairebé va fer plorar la sala. I per acabar, després d’algunes encertadíssimes actuacions no previstes en el programa, Carles Belda clogué l’acte. Em vaig emocionar moltíssim en veure la vitalitat dels Països Catalans, la força de saber que no estem sols i que segur que junts ho aconseguirem. Senzillament, increïble!

Joan Salvat-Papasseit (de nou)

Imatge
Mester d’amor Si en saps el pler no estalviïs el bes, Que el goig d’amar no comporta mesura Deixa’t besar, i tu besa després Que és sempre als llavis que l’amor perdura No besis, no, com l’esclau i el creient, Mes no vianant a la font regalada; Deixa’t besar –sacrifici fervent- Com més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans, Sense altre fruit que l’oreig en ta galta? Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, Amant o amada –la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: Besa en el colla, la més bella contrada. Deixa’t besar I si et quedava l’enyor Besa de nou, que la vida és comptada.

Multatuli

Imatge
Del viatge que vaig fer a Holanda, a part de molt bons records, també me n’han quedat un grapat d’històries interessantíssimes que parlen de la solidaritat. Durant el tour per Amsterdam, la guia ens va parlar d’un personatge fins aquell moment per a mi del tot desconegut: Multatuli, pseudònim de l’escriptor Eduard Douwes Dekker. Multatuli es va fer famós pel llibre Max Havelaar, en el qual denuncia els abusos del colonialisme holandès a Indonèsia (a on és àmpliament venerat). Multatuli treballava a Indonèsia pel govern holandès, però escandalitzat pel tot els abusos que contemplava diàriament va escriure el llibre per denunciar-ho, fet que li comportà el desterrament cap a la seva Holanda natal. Un exemple d’aquells que no callen davant de les injustícies malgrat que això els comporti perdre la seva feina i ser sistemàticament humilitats. Tan de bo en el món apareixien cada dia més Multatulis! Per a més informació, http://es.wikipedia.org/wiki/Multatuli i http://en.wikipedia.org/wiki/

Llàgrimes

Imatge
Llàgrimes de ràbia i d’impotència són les que van negar els meus ulls el passat cap de setmana. Feia dies que no anava a fer un passeig pels boscos del voltant de casa els meus pares, acompanyada dels gossets. M’encanta perdre’m pels senders, enmig dels pins, cercar algun bolet... però aquest cap de setmana aquesta estona idíl·lica es trencà irremediablement. Davant dels ulls s’aixequen majestuoses i fastigoses la torres de la MAT, trencant una visió de la natura fins fa poc gairebé verge. Els camps esqueixats, la terra ferida, el treball de generacions embrutat per aquells qui diuen ser els nostres governants que ens escolten i ens respecten. Si de debò ho fessin, dels meus ulls no n’haurien caigut llàgrimes de desencís... Però cal continuar lluitant perquè el territori no es torni a veure esqueixat per aquesta aberració que és la MAT!

Dic prou!

Imatge
DIC PROU Dic prou a la por Dic prou a les mentides Dic prou a la renúncia Dic prou al tèrbol passat Dic prou a l’angoixa Dic prou al sistema preponderant Dic prou a qui em vol enganyar Amb astuts anuncis de plàstic Dic prou a les veus silenciades Dic prou als ulls sense avenir Dic prou a qui em menysprea Únicament per no seguir la corrent I dono la benvinguda al futur Al somriure i a la il·lusió A una nova generació Amb les idees bullint de rebel·lió Obro les mans al demà dits encaixats per la llibertat Somriures de revolta i solidaritat Futur per començar, present per somniar

Repetidors

Imatge
Sí, hi han tornat. Tanquen repetidors de la televisió catalana al País Valencià. Impunement. I el silenci dels governs. Llibertat d’expressió coartada de nou. Què està passant? Només hi ha una televisió pública que tergiversa sistemàticament les notícies... I amaga vilment les manifestacions d’aquelles i aquells que volen viure en català i no només quedar-se amb la realitat maquillada que els ofereix Canal 9. Però encara que a vegades no ho sembli, som molts, més dels que es pensen, que volem viure plenament en llibertat cultural i idiomàtica. I amb totes les forces i ganes, continuarem lluitant per tenir una societat lliure i veritablement democràtica. Sí la televisió en català al País Valencià! http://www.facebook.com/topic.php?uid=15716624347&topic=6080

Irrisori (irònicament...)

Imatge
Recentment he llegit al diari que el monarca de l’estat espanyol ha amassat una fortuna de més de 2000 milions d’euros, que és una de les 200 persones més riques del planeta. M’he sulfurat, ho reconec. I també he llegit que aquesta persona, que gràcies al dictador Franco va poder continuar encobertament la repressió dissimulada amb el nom de democràcia, ha intervingut perquè una companyia russa pugui comprar Repsol. Quins interessos ocults hi té? Ràbia en veure que entre tots li paguem els capritxos i ell es gasta els diners que cobra com a sou (no sé de què, sincerament) i ell va a matar espècies protegides, li escriuen discursos ignorants. I mentrestant a les perifèries de les ciutats hi ha guetos a on la gent viu al llindar de la pobresa o immersa en ella. No pot dedicar aquest “senyor” una minsa part del sou que entre tots li paguem a ajudar aquells que ell pretesament representa? Fàstic, em fa (i perdó per l’expressió).

Feia dies que no parlava d'ella... (la Maria-Mercè Marçal)

Imatge
Ara feina molts dies que no penjava un poema de la Maria-Mercè Marçal... Avui deixo un preciós poema titulat Cançó del bes sense port ... Cançó del bes sense port L’aigua roba gessamins Al cor de la nit morena Blanca bugada de sal Pels alts terrats de la pena Tu i jo i un bes sense port Com una trena negra Tu i jo un bes sense port En vaixell sense bandera El corb, al fons de l’avenc, Gavines a l’escullera. Carbó d’amor dins dels ulls Com una trena negra Carbó d’amor dins dels ulls I els ulls dins de la tristesa. La tristesa dins la mar, La mar dins la lluna cega. I la lluna al grat al vent Com una trena negra

Òptica (un conte)

Imatge
Diumenge a la tarda. Estirada al sofà, amb la ment espessa... Deu ser la ressaca de la nit d’ahir, plena de ballarusca i ratafia. Alguna que altra arramblada que no va culminar amb res més que decepció. De sobte sona el mòbil... Serà aquell noi que em va demanar el telèfon? Agafo ràpidament l’aparell i veig que l’interlocutor no és el que la ment demanava, sinó la Gemma, una de les meves millors amigues. Després d’explicar-nos de nou les vicissituds de la nit passada (que vam viure juntes, ja ho tenim això les dones, que ens agrada reviure els moments agradables) em pregunta si l’endemà la vull acompanyar a escollir unes ulleres, ja que li han trobat miopia. A contracor (quina mandra!) li dic que sí. Quedem el dia següent a les 6 davant de l’òptica. Entrem i la Gemma es comença a mirar tot el repertori que hi ha! Mare meva! Quina varietat de muntures que existeixen! I quins preus! La Gemma es dedica a provar-se mitja botiga i al final, després de tres quarts d’hora es decideix per una

Elles i ells

Imatge
Dissabte vaig tenir la sort d’assistir a una celebració d’unes colònies d’estiu per a avis. Va ser un acte divertit i emotiu, veure que en el fons, si volem, encara conservem un infant a dins. Em vaig mig emocionar en veure l’alegria i els somriures d’aquells que en molts casos han viscut una guerra i una postguerra, que en algun cas la salut els falla una miqueta, però malgrat tot cada any s’ajunten a l’estiu per compartir estones, jocs, excursions, simplement, el temps, les converses, la companyia. Per molt anys que puguin viure aquestes colònies i que no deixin de perdre el somriure, perquè amb el somriure, la revolta de la felicitat! (La imatge correspon a la sala a on se celebrà l'acte)

La Constitució i Sinterklaas

Imatge
Demà serà festiu perquè hi ha un llibre anomenat constitució del qual se’n celebra l’aniversari. La constitució espanyola, aquella que anul.la i restringeix la llibertat com ara la de Catalunya. Aquella que encara advoca per la llei sàlica i tants altres anacronismes. Demà seria dia de cremar la constitució espanyola, però com que cremar un llibre per mi és sacrilegi, tot i que sigui paper mullar, avui li demanaré a Sinterklaas, que el transformi en un llibre de la llibertat. Sinterklaas, com una espècie de Reis Mags que el dia 6 de desembre porta regals als nens holandesos. I per demanar màgia que no quedi: mai més ben dit, avui li demano a Sinterklaas un llibre de llibertat i no de restricció, la constitució de la nació catalana!

Nacions sense Estat

Imatge
Fa aproximadament un mes, a Barcelona, es van celebrar unes jornades de nacions sense estat. Eren diverses les presents: els Països Catalans, Euskal Herria, Galiza, Irlanda, Còrsega, Sardenya, Escòcia i Sicília entre altres. Tots aquests territoris tenen en un comú un llarg historial de lluita per la seva llibertat. Representats d’aquests indrets van posar en comú estratègies per aconseguir la llibertat dels pobles. Per sort, he pogut visitar algunes d’aquestes nacions i amb elles comparteixo el seu anhel de llibertat per poder viure les seves cultures plenament. Però encara queda molt camí per a recórrer i molt per aprendre, uns d’altres. Però units fem força per fer un món més lliure, més solidari, més humà. I espero poder visitar de nou tots aquestes nacions, però que siguin nacions amb Estat! Visca la llibertat!

Sardenya: Sàsser

Imatge
Diumenge al matí, segon i últim dia a l’illa que té com a llengües el sard, el català i l’italià. Un bus ens porta fins a la ciutat de Sàsser (Sassari), bastant abandonada, però amb una preciosa i majestuosa plaça i carrerons indestriables. El camí cap a la ciutat és agradable, amb un bonic paisatge que em recorda molt a Còrsega. Passem el que queda de matí descobrint carrerons i més carrerons i també ens encantem amb la preciositat de la catedral. Després de dinar, una última estirada de cames... I el dia per a molt més ja no dóna, les hores es van escolant i amb elles, la tornada vers la catalana terra. Fins a la pròxima Sardenya! (La foto correspon a una font del centre de Sàsser)

Sardenya: L'Alguer

Imatge
Divendres al vespre, avió cap a l’illa mediterrània... Arribada una mica plujosa a la veïna de Còrsega. Autobús i cap a descansar... Dissabte al matí, amb el vaivé de les ones com a música de fons, ens dirigim cap a la ciutat antiga. Passejada entre carrerons malmesos però que conserven l’encant i la màgia, la història en cadascuna de les seves pedres, en cada racó. Torres i passejos es van donant la mà, acompanyats de múltiples esglésies. I mentrestant les ones xoquen violentament contra els murs, furiosa Mediterrània que sembla escopir escuma de ràbia contra tots aquells que no la cuiden. La pluja va apareixent de manera intermitent, però no impedeix que testem el deliciós turró de Sardenya... i així van passant les hores. La fosca es fa present i amb ella una violenta tempesta que ens fa recloure a sopluig... L’Alguer, ciutat catalana de Sardenya, un territori dels Països Catalans mar enllà. I em va agradar molt observar un monument que hi ha enmig d’una plaça i del qual en penjo la

Un poema de Salvador Espriu

Imatge
Un poema del colomenc Salvador Espriu que diu moltíssimes coses: El meu poble i jo El meu poble i jo Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo. Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo. Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo.

L'Alguer

Imatge
Avui marxo cap l’Alguer, ciutat al nord de l’illa de Sardenya, la ciutat catalana d’Itàlia. Sardenya, juntament amb Còrsega, Sicília, els Països Catalans, Euskal Herria, Galiza, etc... un país que busca la seva llibertat definitiva. Un país amb una ciutat a on el català és també llengua oficial. Ganes de conèixer un nou indret íntimament relacionat amb els Països Catalans, una ciutat amb moltes reminiscències de la cultura i la història catalana, un part de la nostra història com a país... http://ca.wikipedia.org/wiki/Alguer

Holanda: Anna Frank

Imatge
Prou coneguda és la història d’Anna Frank, la jove holandesa assassinada pel maleït nazisme just un mes abans de la fi de la segona guerra mundial. Quan es passa per davant de l’indret a on la jove va escriure el seu testimoni vital, la tristesa t’envaeix. Fa una miqueta més de mig segle que això succeí. I avui en dia encara hi ha energúmens que defensen la superioritat de les races. Impotència, tristesa i ràbia, però alhora també emoció per la valentia de la gent que va amagar a la família Frank, per la gent que lluità contra aquesta bestiesa del feixisme. I també en saber que la població d’Amsterdam organitzà una vaga després de l’ocupació nazi per protestar pacíficament contra el nazisme i contra la brutalitat dels maleïts assassins amb els jueus...Van ser el únics capaços de manifestar-se, de fer pública la seva disconformitat amb l’ocupació... I això em deixà amb la pell de gallina. No tants anys endarrere, en aquells carrers la gent va dir sí a la llibertat i no a la por i al fei

Holanda: diferències

Imatge
Durant aquests dies a Holanda m’ha sorprès la tranquil·litat i la parsimònia dels seus carrers. Ciutats amb més de 600 anys d’història, un país a on la prostitució està regulada, canals creuant-ho tot i sobretot bicicletes! Pocs cotxes, bastants tramvies i busos i infinitat de bicicletes! Diuen que Amsterdam és la ciutat més ecològica del món i potser és veritat! També en alguns establiments s’utilitza l’aigua de pluja als lavabos... Un país molt més liberal, però alhora amb reticències. De totes maneres, i sempre salvant diferències, crec que podríem aprendre molt d’aquest país nòrdic: per exemple, una de les coses que més em cridà l’atenció fou la política d’habitatges: des de ben joves, els habitants es poden inscriure en un registre per obtenir un pis de lloguer per a tota la vida. O la mig regulació de l’ocupació, a fi que tothom tingui dret a un habitatge digne... En definitiva, un viatge que m’ha permès aprendre d’una nova cultura! I benvingut sigui tot aprenentatge! (La foto és

Holanda: Utrecht

Imatge
Dimecres de bon matí, passejada matutina per la capital dels Països Baixos i seguidament, tren cap a Utrecht. Un cop allí, campament a l’hotel i a passejar per la ciutat, que per cert és preciosa. L’imponent edifici central de la Universitat d’Utrecht, al costat de la Torre Domsplein, canals i carrerons plens d’encant... Però, de manera encara més acusada que a Amsterdam, ben aviat la vida es redueix a alguns pubs i poca cosa més. Pica-pica de recepció de congrés, i poca cosa més. L’endemà de bon matí, ben aviat bus cap al campus de la Universitat d’Utrecht: quin campus! Edificis plens de colors i d’estudiants. Com una petita ciutat dins d’una gran ciutat! Alguna que altra conferència interessant, dinar típic a base d’entrepans i més del mateix a la tarda. Al capvespre, a preparar-nos pel sopar de gala dins de l’edifici central de la Universitat. Quina sala! Semblava que els fantasmes del passat es passegessin burletes per tota l’estança. Bon menjar, bona companyia, però altra vegada a

Holanda: Amsterdam

Imatge
Dilluns de molt bon matí, a primera hora, un plàcid vol vers Eindhoven. Un cop allí, amb la fred ja fent-se present, vam anar direcció a Amsterdam. Un cop a la capital del país, buscar l’hotelet i a voltar per la ciutat. Mercat de les flors, mercat de les puces, coffeshops, pubs, botigues i a les 5 tot fosc i tot tancat! Pistes de gel per tota la ciutat i ple d’anuncis explicant que ja arriba Sinterklaas, com una espècie de pare Noel que el dia 6 de desembre a portar els regals a petits i grans. Vam sopar en un restaurant anunciant com a “Català” a on la carta estava escrita en la nostra llengua... però un cop a dins, tot en castellà, ni un borrall de català! El primer dia a dormir aviat, ja que estàvem cansades i a més, gaire festa no hi havia. Però ai las! Sorpresa a l’habitació! Un convidat inesperat en forma de ratolí ens va tenir entretingudes gairebé una horeta... L’endemà ens vam unir a una excursió gratuïta per la ciutat, a on vam descobrir els racons més amagats de la ciutat.

Holanda!

Imatge
Aquesta nit agafaré un avió que em portarà una setmaneta a Holanda! De congrés, però també a descansar una miqueta! Ja en tinc ganes de tornar a aquest gèlid país després de 10 anys! A veure molins i tulipes i menjar formatge! Ens veiem a la tornada! Petons!

The Economist i La Vanguardia

Imatge
Aquesta setmana, la publicació anglesa The Economist ha fet un reportatge sobre Catalunya. Tot i que només n'he llegit algun fragment, m'he enrabiat en veure la desconeixença vers el nostre país. El periodista encarregat del nefast article, entre altres perles, critica el fet que a Catalunya hi hagi qui demana més llibertat pel nostre poble, que hi hagi la immersió lingüística, etc. Fins i tot el govern català ha protestat (però també ho podria fer davant els reiterats atacs de mitjans de comunicació com El Mundo o l' ABC cap al nostre país, no?). Però encara em vaig sulfurar més quan vaig llegir dimecres l'editorial de La Vanguardia (periòdic que augmenta el seu nombre de lectors gràcies a la gratuitat a les universitats, no ens enganyem, perquè sinó molta gent, servidora inclosa, no gastaria ni un euro per a compar-lo), en el qual donava la raó a The Economist . Moltes vegades, dins de casa nostre tenim el propi dimoni disfressat de xaiet. I La Vanguardia ha demostr

Dany col·lateral

Imatge
Dany col·lateral Apareixes darrera la porta, Talment un fantasma Embolcalles l’estança D’una olor (potser) de gessamí De sobte, es detura el temps I la veu s’estronca, I les mans se cerquen I et vull tocar I et vull estimar Però, fútil intent, No et podré posseir Únicament ets la il·lusió òptica, El dany col·lateral d’una nit plena de ratafia.

Pedres

Imatge
Les pedres, reines de la memòria, aquelles que amaguen la història, espectadores mudes de segles, abrasades per l’aigua, però fermes. Elles, que serveixen per bastir noves llars, nous móns, nous futurs, però també capaces d’eliminar vides. Recentment, em sembla que a Somàlia, una noia adolescent ha estat lapidada per adúltera. Però després d’aquest abominable crim, s’ha sabut que la noia en realitat havia estat violada. Ràbia, impotència per la intolerància i més, per la ignorància. Una vida truncada per uns cervells cap quadrats, que enlloc d’utilitzar les pedres per reconstruir el seu país, trinxat per la guerra, les fan servir per acabar amb la vida d’aquells, i sobretot aquelles que creuen que no compleixen preceptes anacrònics. Tristíssim. Que les pedres basteixin llars de llibertat i felicitat i no tornin a ser botxins de la vida.

Tristos aniversaris

Imatge
Ahir va ser un dia trist. Tristos aniversaris. El primer aniversari de l’assassinat a mans dels grupuscles feixistes del jove madrileny Carlos i el cinquè aniversari de la mort del poeta del poble, Miquel Martí i Pol. Gent que ha lluitat per viure en un món més just, més lliure, més solidari, més humà. Un jove que va veure segada la seva vida per defensar un món sense feixisme ni racisme. Un senyor a qui l’esclerosi múltiple es va endur, i amb ell, les paraules que tant bé sabia bastir. Tristes pèrdues, però que únicament han estat físiques, perquè els seus ideals i les seves paraules perviuen entre nosaltres. Per ells, siguin on siguin, una forta abraçada. Seguirem el camí que ens ensenyàreu, vers un món millor per a totes i tots, companys.

Yes, we can

Imatge
La setmana passada hi van haver eleccions als Estats Units, i com ja se sap, el guanyador ha estat Barack Obama. Aquests dies sembla que el món gira al voltant del circ mediàtic que s’ha muntat en aquell país. Però més enllà de tot, l’eslògan del “Yes, we can”, és un cant a l’esperança. Per primera vegada a la història, una persona de color accedeix a la presidència del gegant americà. Un cant a l’esperança, a la lluita per superar els prejudicis racials que encara romanen a la nostra societat, per desgràcia. Amèrica ha votat pel canvi, un canvi que ha de ser global, per trencar barreres, per trencar prejudicis, per començar un altre món no basat en els valors capitalistes i sí en els valors humans, en la solidaritat. Per una vegada, un vot de confiança! “Yes, we can”, sí podem construir un nou món.

Ratafia

Imatge
Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Santa Coloma de Farners la festa de la Ratafia. Dijous, concert de Miquel del Roig i dissabte, de Dijous Paella i Pastorets Rock. Una festa per homenatjar aquesta beguda tant nostrada, companya de nits de festa i sobretaules amicals o familiars. Un altre any, novembre es destapa com el mes per tastar el fruit de l’aiguardent macerat 40 dies a sol i a serena amb més de 40 herbes diferents. I també una nit de compartir amb els amics i amigues disbauxa i ball. I avui, us convido a brindar per la vida i per l’amistat amb un bon vas de ratafia! Que us aprofiti!

El tractat dels Pirineus

Imatge
Avui se celebra el 349è aniversari del tractat dels Pirineus, tractat que va suposar la pèrdua de que avui és la Catalunya Nord. Demà, però, a Perpinyà, catalans del nord i catalans del sud, de les Illes i del País Valencià celebraran el final del Correllengua, la proposta popular per mantenir viva la flama de la llengua catalana arreu dels Països Catalans. Malgrat els segles transcorreguts, el país perviu. Generacions darrera generacions s’han encarregat de transmetre el nostre patrimoni cultural. I aquest esperit ha de perviure malgrat les distàncies polítiques imposades. Som, sem un país, tenim cultura i llengua pròpies i ni els governs de torn de banda i banda del Pirineus, tot i la seva insistència, no aconseguiran destruir-nos com a poble. Espero que d’aquí a no molts anys el tractat dels Pirineus no sigui res més que un accident que ha durat una mica més de tres segles i que els catalans puguem tornar a ser el poble lliure que érem. Una abraçada pels companys i companyes del nor

Un altre any

Imatge
Ja ha passat un altre any, unes altres fires que han vestit Girona de festa. Les barraques, una mica passades per aigua ja han passat a engrandir els viaranys de la memòria i a anhelar-les de nou. Aquest any s’ha pogut celebrar que els companys i companyes encausats per cremar fotos del rei han estat absolts. I he pogut celebrar que tinc els meus amics i amigues al meu costat. Però també ha passat un altre any i un altre trist aniversari de l’accident del petrolier Prestige. I encara els culpables d’aquell trist desastre continuem impunes, mentre a Galiza encara malden per sobreviure a aquella tragèdia. Però la vida no es detura, i anirà passant el temps, i si la vida em permet l’any vinent tornar a escriure un altre post, m’agradaria dir que aquella tragèdia cada dia es fa més difusa en la memòria perquè la vida torna a nàixer a cada racó d’aquella costa. I també escriure que Girona ha estat preciosa i imponent durant les Fires i que he pogut brindar amb ratafia per la vida, la salut

Per tu

Imatge
Per tu mare, moltíssimes felicitats. Avui és el dia del teu aniversari. Fa ja uns anys l’àvia Remei i l’avi Àngel tenien a les seves mans la seva pubilla, la Nandi, la meva mare, qui em va regalar la vida. Felicitar-te i dir-te gràcies per ser sempre al meu costat, per estimar-me. I espero que la vida em regali molts més anys per compartir-los amb el papa i tu. Un petó molt fort!

Eleccions d'allí

Imatge
Avui als Estats Units se celebren les eleccions. Fins aquí tot normal. Però m’ha entrat molta ràbia quan avui he vist que TV3 farà un impressionant desplegament per cobrir les eleccions d’aquell país. Desproporcionat tota la despesa que es farà per explicar el destí d’una nació que no és la nostra. S’informarà abastament de qui serà el proper president d’aquella nació, però mentrestant aquí quedarà de nou en l’ostracisme multitud d’històries que ens afecten com a país, com a persones. Mentre ens expliquen històries de l’altra punta de món, aquí hi haurà jubilats als quals la pensió no els permet arribar a final de mes, gent que continua lluitant cada dia per evitar que la MAT destrossi el territori, gent castigada per expressar les idees. I mentrestant, els diners públics, els que paguem entre tots, serviran per explicar i analitzar unes eleccions que ben poc tenen a veure amb nosaltres, les eleccions d’un país que ni tan sols deu saber que existim. Senzillament, patètic.

Absències

Imatge
Ahir era el dia dels difunts. Cada dia trobo a faltar la gent que ha marxat, que se n’ha anat per vacances com deia el gran Ovidi Montllor. Però aquests dies, quan es fa més palesa que mai l’absència dels estimats, el cor s’encongeix. L’avi Àngel i la iaia Remei, la iaia Margarita i l’avi Miquel, a ells els enyoro cada dia, perquè ells, juntament amb els meus pares, em van ensenyar a créixer, a aprendre, a estimar. També em vénen a la memòria els oncles i les ties, els veïns, els coneguts... Avui, sigueu a on sigueu, us envio a totes i tots una sincera abraçada. La vostra absència és física, però sou part de mi. Us estimo!

Aniversari

Imatge
Avui fa un any que vaig començar a escriure el meu primer post. Han passat moltes coses, la Terra ha girat sobre si mateixa moltes vegades, ha tingut temps de donar una volta a l’astre rei i ja tornem a ser barraques a Girona. Al món ha aparegut una suposada crisi provocada pels grans poder fàctics, malauradament continuen les guerres i encara no s’ha trobat cap solució per la SIDA per exemple. Però durant aquest any també he tingut l’oportunitat de conèixer nous països, noves cultures, nova gent i tenir a la meva gent, als meus amics i amigues, a la meva família al meu costat per viure dia a dia. La vida m’ha regalat moments que perduraran en mi mentre la memòria no em jugui cap mala passada, mentre que la vivència d’altres situacions s’ha perdut, per sort, pel cervell. Escriure diàriament aquí és un plaer, una manera d’alliberar-me de les tensions i compartir les alegries! Gràcies!

Farsa

Imatge
Ahir es va celebrar un judici polític a l’Audiència Nacional de l’estat veí. Setze joves gironins van ser jutjats per la crema de fotos de monarca de l’Estat espanyol. Ràbia de nou per una nova retallada de la llibertat d’expressió personal i dels pobles Però, per sort i per sentit comú, han estat absolts!. El dia abans del judici, però, el dia 28 a la vesprada, aquests joves van rebre el suport de molta gent, la solidaritat de molts que comparteixen les seves idees. Pell de gallina en sentir els parlaments dels encausats, el ball de bastons de la colla bastonera del casal Quico Sabaté de Sant Celoni, les actuacions d’en Cesk Freixas, en Pau Alabajos i At-versaris. I demostrem que encara hi som, que encara hi serem, per més que ens posin entrebancs, serem la pedra a la seva sabata. I que no ens faran callar en el camí cap a la llibertat. Solidaritat amb vosaltres, companyes i companys!

Sant Narcís

Imatge
Avui se celebra Sant Narcís, patró de Girona. La meva ciutat d’adopció està vestida de gala, les Fires inunden carrers i carrerons, places i ponts. A la nit, les barraques es converteixen en els centre neuràlgic de la ciutat i dels amants de la gresca, la xerinola, la música o simplement l’amistat. Són dies de sopars i retrovalles... Avui, però, em ve de gust rememorar la llegenda de Sant Narcís, que deixo aquí escrita (extret del web http://www.terra.es/personal/santnarcis/mosques.htm ) La narració de les Mosques de Sant Narcís es basa en un text d’un historiador i cronista local com va ser en Bernat Desclot que la va escriure l’any 1288. En aquesta obra es fa referència a una plaga de mosques que hi hagué durant la invasió de les tropes franceses a la ciutat de Girona el mes de juny de 1285. Els invasors, que eren capitanejats per Felip l’Ardit, van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix on es venerava Sant Narcís, profanaren el temple i de cop i volta van començar a sortir una gran qua

Un poema d'Agustí Bartra

Imatge
Els pèls de punta en llegir-lo...Quin gran poema i quin gran poeta.... Si no et tinc Si no et tinc a tu estic sol de solitud mutilada. Silenci vestit de dol de l'hora més atziaga, sense rialla ni vol: ves comptant els ulls de l'alba i els ocells de cada estol. Si no et tinc a tu estic sol i amb la veu encavorcada. Si no et tinc a tu estic sol talment espantall de marge. Ja no em puc vestir de sol ni portar la capa d'aire, em moc com el lent cargol que du a coll-i-be sa casa. Si no et tinc a tu estic sol i amb la veu enquimerada. Si no et tinc a tu estic sol com penell de gran alçada. Tu que puges, senderol de fatiga perfumada; tu que baixes, rierol d'escumosa cavalcada, digueu amb mi: si estic sol tinc la veu desesperada. Si no et tinc a tu estic sol com l'Estrella de la Tarda. Sona còsmic flabiol que em despulles de basarda en dia de cel revolt puja als meus ulls didals d'aigua. Si no et tinc a tu estic sol i amb la veu crucificada. Clínica del RemeiTerrassa, 5

Retorn

Imatge
Retorn La veu s’encavalcà quan enganyada, A l’aeroport us vaig retrobar Indescriptibles segons sense reacció Finits per llàgrimes d’emoció Abraçades de tendresa plenes de calor Mans trèmules constaten la realitat De tenir-vos de nou físicament al meu costat! Atropell de paraules que volen sortir Però queden ennuegades pel plor Del retorn de la felicitat i l’emoció

Viatge (un conte)

Imatge
- Mare? Quan falta per arribar? Ja tinc gana i encara més set. Fa estona que m’has dit que ja arribàvem i camina que caminaràs. I els peus em fan mal... - Anna, ja ho sé que t’he dit que arribàvem. Però filla, creu-me, ara sí. Veus aquelles llums a l’horitzó? Doncs allí és a on dormirem avui. - De veritat? - Sí filla, sí. Tu agafa ben fort la nina de panotxa i li expliques un conte, d’acord? La petita, de no més de 10 anys, assenteix complaguda. Ja fa més de 10 hores que mare i filla, la major part del temps agafades de la mà, caminen juntament amb altres homes, dones, infants i vells. Alguns també van acompanyats de bous, ovelles i algun que altre esquifit gos. La mare de l’Anna, que no sobrepassa de gaire la trentena té en l’Anna el seu suport vital. Ha hagut de deixar enrere el tros de terra que conreava amb en Martí, el seu marit, alhora que ha deixat en Jan, el fill petit de 3 anys a casa dels seus pares. Ella ha hagut d’emprendre el trist viatge de l’exili. Fa vuit mesos que no