evita

Escrit en accadi, el seu pròleg i epíleg estan redactats en un llenguatge més curós i amb la finalitat de glorificar el déu babiloni   Marduk   i, a través d'ell, el seu rei. El rei va ordenar que es posaren còpies d'aquest codi a les places de cada ciutat perquè tot el poble conegués la llei i els seus càstigs; per això, el cos de la llei s'expressa en llenguatge clar, planer, del poble. Comença amb la partícula   si   (o proposició condicional); descriu la conducta delictiva i després indica el càstig corresponent. Redactat en primera persona, relata com els déus trien Hammurabi perquè il·lumini el país per assegurar el benestar de la gent. Proclama Marduk com a déu suprem, allunyant el panteó sumeri. Les disposicions del codi d'Hammurabi són bastant severes en comparació amb les lleis d'avui en dia, ja que castigaven una multitud de delictes amb la   pena de mort ” Tot i que fa anys que va ser concebut, m’indigna fortament el masclisme que traspua. Tamb

De bon matí ens llevem i abandonem l’habitació. Quan demanem a recepció si podem deixar les maletes, ens diuen que sí, però ens enduem la sorpresa que ens fan pagar una taquilla per deixar-ho. Com que no tenim ganes de carregar l’esquena, ho fem. I quan sortim al carrer, encara hi ha gent que fa l’improvisat mercat, amb el terra ple de brutícia. Entristeix molt, la veritat. La típica i tòpica frase: un món, dues classes de persones. Amb el cor encongit, marxem, però fem parada per fer un cafè a la mateixa cafeteria que el dia anterior. I la seguida ja agafem el metro cap al museu del Louvre ( http://www.louvre.fr/ ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_del_Louvre ).  Tot i esperar molta cua, la veritat és que no tardem gaire a poder-hi entrar. Comencem a perdre’ns per les sales durant hores fins que la gana ens demana fer un recés. Abans, però tenim temps d’entretenir-nos en la història d’Egipte i Mesopotàmia, de l’antiga Grècia i l’antiga Roma i també en codi Hammurabi. Tal i com s

Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se de la base uns vuit centímetres, a causa de la   dilatació tèrmica   del   metall . Segons el lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, com algú diu, fent al·lusió a l'any de la instauració de la   Primera República Francesa ). El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de   pintura   cada cinc   anys , amb la intenció de protegir-la de la   corrosió . A vegades, es canvia el   color   de la pintura (el   2005   la torre mostrava una tonalitat   marró ). En el primer pis, hi ha   ordinadors   que permeten de votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre era el   groc , encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. La meitat aproximadament de les unions entre les peces que té l'estructura estan fetes per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria

L'associació   La Flamme sous l'Arc de Triomphe, que reagrupa quaranta-un membres procedents del món combatent i víctimes de guerra, organitza les cerimònies de revifada així com les ofrenes florals de les personalitats franceses i estrangeres: hi ha cada dia un o diversos membres del   Comité de la Flamme sous l'Arc de Triomphe   per acollir les associacions que vénen successivament revifar la Flama del Record. El febrer de 2008 va ser inaugurada la nova   escenografia   permanent de l'Arc de triomf feta per l'artista   Maurice Benayoun   i a l'arquitecte Christophe Girault. Renovant l'exposició dels anys 1930, aquesta nova museografia concedeix un lloc destacat al multimèdia. Titulada "Entre guerres i pau", proposa una lectura de la història del monument que té en compte l'evolució de la seva simbologia fins al període actual, període en què els valors del diàleg i de la trobada prenen el relleu a la confrontació armada. Una presentació

Contemplem les fonts que hi ha i decidim caminar tots els camps Elisis ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Avinguda_dels_Camps_Elisis )  fins arribar a l’arc de Triomf ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomf_de_l%27%C3%89toile ) : “ L'Arc de Triomf de l'Étoile   sovint abreujat simplement com a   arc de triomf , és a la   plaça Charles-de-Gaulle   de   París   abans   place de l'Étoile   (en català, "plaça de l'Estrella"), a l'extrem oest de l' avinguda dels Champs-Élysées , a 2,2 quilòmetres de la   plaça de la Concorde . Amb una alçària de 50 metres i amplària de 45 metres, és administrat pel   Centre des monuments nationaux. La plaça de l'Étoile   forma una enorme rotonda de dotze avingudes perforades al segle XIX impulsades pel   baró Haussmann , llavors prefecte del   departament del Sena . Aquestes avingudes radien en estrella al voltant de la plaça, destaquen l' avinguda de la Grande-Armée , l' avinguda de Wagram   i, és clar

Durant la   Revolució francesa , la plaça era el lloc de pas obligat pels seguicis, improvisats o preparats pel protocol de les festes. Va ser un dels grans llocs d'aliança del període revolucionari, sobretot quan la guillotina va estar allà instal·lada. Va ser on   Lluís XVI   i   Maria Antonieta   van ser executats. S'estima unes 1.119 persones les que van ser decapitades a la plaça durant la Revolució Francesa. Des del 12 de juliol de 1789, els busts de   Jacques Necker   i de   Felip Igualtat   estan exhibits allà; el príncep de Lambesc i els seus dragons carreguen contra els manifestants. L'endemà, la multitud s'apropia de les armes del «guardamobles» (situat en l'edifici nord-est) per anar a « La Bastilla ». El 6 d'octubre, Lluís XVI,   Maria Antonieta , i el Delfí, són tornats de   Versalles   a París pel poble, i fan la seva entrada al   Palau de les Tulleries   travessant la Plaça Lluís XV. L'11 d'agost de 1792, l'estàtua de   Lluís