PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 3, 11 d’octubre de 2015): segon tast de París (i VII)

Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se de la base uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. Segons el lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, com algú diu, fent al·lusió a l'any de la instauració de la Primera República Francesa).
El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, amb la intenció de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha ordinadors que permeten de votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre era el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. La meitat aproximadament de les unions entre les peces que té l'estructura estan fetes per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria dreta encara que fallessin la meitat d'aquestes unions. Això ha garantit sempre la fiabilitat de la torre, malgrat que quan es construí molts parisencs temien que pogués caure i fes una catàstrofe. Entre els anys 1889 i 2004, la Torre Eiffel ha rebut més de 200 milions de visitants, provinents tant de la mateixa França com d'arreu del món: és doncs el lloc més visitat del planeta.”
Ens fem unes quantes fotografies i finalment, marxem de nou cap a Montmartre, a on decidim sopar sota l’encanteri del Sacré-Coeur il·luminat, però abans passegem fins al Moulin Rouge (https://es.wikipedia.org/wiki/Moulin_Rouge; http://www.moulinrouge.fr/)  i fem una cervesa a Le Chat Noir (https://es.wikipedia.org/wiki/Le_Chat_Noir), tot xerrant i veien caure la tarda . Passegem i entrem en un restaurant, a on tenen un menú econòmic i hi sopem d’allò més bé, mentre escoltem un senyor que toca el piano. Quan sortim, veiem que no fa gaire temps allí mateix hi havia sopat Shakira i Gerard Piqué. I agafant el metro, retornem a l’hotel a descansar la carcanada durant unes quantes hores.
(La fotografia correspon al retrat de la Mona Lisa del Museu del Louvre)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís