evita

A la fi del   segle VIII   es difon al nord-oest de la   península Ibèrica   la llegenda que Sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, després d'evangelitzar-les. Començà a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d' Iria Flavia , avui   Padrón , on hi ha un cementiri d'època romana. Molt aviat, la notícia s'estengué per tota l' Europa   cristiana i els primers pelegríns comencen a arribar a   Compostel·la , al lloc del sepulcre denominat   Campus Stellae. El descobriment del sepulcre coincideix amb l'arribada al   regne d'Astúries   dels   mossàrabs   fugits de les zones dominades pels musulmans, buscant poder practicar les seves creences religioses. El nombre de pelegrins augmentà extraordinàriament a partir del   segle XI , quan la població europea assoleix sortir de l'aïllament d'èpoques anteriors i inicia una sèrie de contactes i intercanvis que, en el camp religiós, duran a fer de la peregrinació la fo

Un cop arribem allí, ens dirigim ben bé cap a la fi del món, tal i com s’anomena el cap. Tenim l’oportunitat de veure a on acaba el camí de Santiago, a on hi ha el senya amb “Km 0”. De fet, el camí de Santiago, a més d’atraure cap a Compostel·la un gran nombre de peregrins per vocació, també hi van molts turistes atrets pel propi atractiu de la caminada. El camí de Santiago, que també té alguna etapa a Catalunya ( http://www.caminosantiago.org/cpperegrino/comun/inicio.asp ; http://www.camidesantjaume.cat/ ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Cam%C3%AD_de_Sant_Jaume   ) “ El   Camí de Sant Jaume   (en   gallec : Camiño de Santiago; en   castellà : Camino de Santiago; en   occità : Camin de Sant Jacme; en   francès : Chemin du Saint Jacques ) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d' Espanya   i tota   Europa   per a arribar a la   catedral de Santiago de Compostel·la , on es veneren les relíquies de l'apòstol   Sant Jaume . Durant tota l' edat mitjana   va ser mol

Ens dirigim cap al Cap de Fisterra, que segons la viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Fisterra ) “ El   Cap Fisterra   (en   gallec :   Cabo Fisterra, en   castellà :   Cabo Finisterre) és un promontori de   granit   d'una alçada de 600 m situat al municipi (concello) de   Fisterra , a la   província de la Corunya , constituït per una península que penetra uns 3 km cap al mar. Hi ha autors que identifiquen el cap Fisterra amb l'antic   Promontorio Nerio   dels geògrafs romans, d'altres situen en aquest lloc l' Ara Solis , on els celtes practicaven el culte al Sol. Els romans creien que aquest era el punt més occidental del món conegut, es troba a les coordenades: 42° 55′ 28″ Nord i 09° 17′ 29″ W, però el   cap Touriñán   encara es troba més a l'oest. El seu   far ,de base octogonal, va ser construït el   1853 . La seva torre mesura 17 m i la seva llum queda situada a 143 m sobre el nivell del mar i abasta fins a 30 milles nàutiques. Com que a l&#

La nit ha estat molt plàcida; tant, que se’ns enganxen els llençols. El dia es lleva fresc; ho comprovo mentre esmorzem en una petita pèrgola. Tot seguit, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Compostel·la com diuen els independentistes gallecs a Santiago de Compostel·la. Evitem en tot moment passar per autopistes i això fa que ens endarrerim. Sortosament, trobem aparcament gratuït i marxem cap al centre de la ciutat, a on fem un cafè i passegem per tot el casc antic, enmig d’un plugim emprenyador però que permet fer coses. Després, anem cap a la casa del poble gallec, al convent de Santo Domingo de Bonaval ( https://es.wikipedia.org/wiki/Convento_de_Santo_Domingo_de_Bonaval ) a on hi ha enterrada Rosalía de Castro ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosal%C3%ADa_de_Castro ) i també Castelao ( https://es.wikipedia.org/wiki/Castelao ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfonso_Daniel_Rodr%C3%ADguez_Castelao   ), un dels pares del nacionalisme gallec. En aquest convent se signa una declarac

Al llarg del camí, veiem molts boscos d’eucaliptus ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Eucaliptus ), un arbre que es va plantar molt a aquelles contrades per vendre’l a la indústria paperera, però el negoci no va reeixir i actualment hi ha molts boscos d’aquesta espècie, que té una fulla tòxica i a més acidifica el sòl, de manera que es tarda molts anys a recuperar-lo per a usos agrícoles. Anem fent camí i finalment, anem a parar a l’hotel que hem reservat, prop de Carballo.  L’hotel és el Mar de Queo ( http://www.mardequeo.com/portada.php ), al municipi de Queo de Abaixo. El lloc és idíl·lic i la nostra sorpresa ve quan una de les persones que ho porta resulta ser un noi català, en Narcís. Parlem amb ell una mica i anem a descansar una miqueta. Després d’una petita migdiada, fem un cafè amb llet i ens disposem a anar a visitar As Catedráis. Com que li comentem al noi, ens recomana primer que mirem a quina hora hi haurà la marea baixa ( http://www.tablademareas.com/es/lugo/ribadeo )  p