24 hores a Palma (20 i 21 de juliol de 2015) (i VI)

Reconstrucció hipotètica de la seu de Mallorca segons el pla inicial d'una nau de la primeria del segle XIV (Antoni I. Alomar). Gabriel Alomar opina que els tres absis de la catedral de Sant Joan el Nou de Perpinyà segueixen el model de la catedral de Mallorca. Tanmateix, la primera pedra de Sant Joan es posà el 1324, quan a Mallorca no s'havia produït el canvi de pla, perquè aquest s'esdevingué devers 1330, ni s'havia acabat la capella Reial, cosa que s'esdevingué el 1327. Segons Marcel Durliat, el 1368 els arquitectes eren Jaume Mates i Llorenç Sosquela. Alexandre Cirici i Pellicer i Agustí Duran i Sampere, però, defensen que l'arquitecte del canvi de planta de Mallorca fou Berenguer de Montagut, ja que l'argument de suposar que l'arquitecte era Jaume Mates era degut al fet que aquest arquitecte comprava la pedra per a l'obra a les pedreres de Santanyí. Entre 1389 i 1397 dirigí les obres Guillem Oliveres, mentre Pere Morei, Jean de Valenciennes, Henry l'Alemany i Guillem Sagrera esculpien el portal del Mirador. S'acabà la volta de la nau lateral del nord del costat del campanar el 1430. En un segle s'havia construït mitja catedral. El1498 es va construir el portal de l'Almoina. Entre 1592 i 1601 Miquel Verger va construir el portal major. El 1601 es va consagrar l'edifici. L'estretor de les columnes en comparació amb la llum dels arcs ha tingut com a inconvenient l'esfondrament de les voltes unes quantes vegades des del segle XVII i durant el segle XVII”.

Com que arribem tard ja no podem visitar l’interior, sinó que només visitem les imponents façanes exteriors. Ens perdem pels carrers i carrerons, però la veritat és que sorprèn veure’ls bastant buits. Tot i ser un diumenge de juliol, hi ha molts pocs establiments oberts i poca gent passejant. Es fa estrany que quan és moment de fer “negoci” estiguin els carrers buits. Segurament el turisme es deu concentrar a zones amb “tot inclòs” i turisme low cost. Una dicotomia: el port ple de iots de luxe que deuen gastar en llocs selectes i la resta, a zones amb baixa qualitat. Suposo que els anys de mandat del PP tenen molta culpa de com està avui en dia Palma. Tot caminant anem a parar a la Plaça Major, també força buida i acabem davant de l’estàtua del rei Jaume I el Conqueridor (https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_el_Conqueridor), just després d’haver comprat una ensaïmada en una de les poques botigues que trobem obertes. Ja comença a ser tard i decidim buscar un lloc per sopar, però sorprenentment, no és tasca senzilla, ja que ho bé els restaurants són de menjar ràpid o bé caríssims, quan no tancats. Després de molta estona trobem una pizzeria amb preus assequibles i mengem pizza, que no és pas de les millors que he menjat mai. Després de satisfer la gana, tot xino-xano tornem cap a la zona de l’hostel i ens trobem amb una bona sorpresa: el barri, que semblava mort, està ple de vida: restaurants oberts, terrasses i bastanta gent. Just davant del hostel hi ha un bar, Sa Llimona que ens crida l’atenció i decidim fer una copa allí abans d’anar a dormir. Quan veiem els plats que porten a les taules del costat, tot i estar tipa, se’m fa la boca aigua, però la set l’apaivago ràpidament amb la millor pomada que he tastat mai: gin Xoriguer i llimonada casolana. A més, la carta està en català i el personal també parla la nostra llengua; de fet, és dels pocs llocs de Palma a on ho veiem. Finalment, com que es fa tard i cal matinar, amb recança, anem a dormir unes poques horetes abans de desfer amb el bus el trajecte fet 24hores abans per retornar a la ciutat dels quatre rius, la immortal Girona.  Amb ganes de tornar aviat a visitar Ses Illes i Palma!

(La fotografia correspon a l'escultura del rei Jaume I el Conqueridor que hi ha Palma)