Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: Compostel·la i Fisterra (dia 2, 24 de juliol de 2015) (I)

La nit ha estat molt plàcida; tant, que se’ns enganxen els llençols. El dia es lleva fresc; ho comprovo mentre esmorzem en una petita pèrgola. Tot seguit, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Compostel·la com diuen els independentistes gallecs a Santiago de Compostel·la. Evitem en tot moment passar per autopistes i això fa que ens endarrerim. Sortosament, trobem aparcament gratuït i marxem cap al centre de la ciutat, a on fem un cafè i passegem per tot el casc antic, enmig d’un plugim emprenyador però que permet fer coses. Després, anem cap a la casa del poble gallec, al convent de Santo Domingo de Bonaval (https://es.wikipedia.org/wiki/Convento_de_Santo_Domingo_de_Bonaval ) a on hi ha enterrada Rosalía de Castro (https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosal%C3%ADa_de_Castro ) i també Castelao (https://es.wikipedia.org/wiki/Castelao; https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfonso_Daniel_Rodr%C3%ADguez_Castelao  ), un dels pares del nacionalisme gallec. En aquest convent se signa una declaració, la declaració de Bonaval, entre tres forces polítiques: una basca (Bildu), una gallega (BNG) i una catalana (CUP), a favor del dret a la plena sobirania d’aquests tres pobles sota jou de l’estat espanyol (http://www.sermosgaliza.gal/media/sermosgaliza/files/2015/07/24/declaracion-de-bonaval.pdf ; https://www.llibertat.cat/2015/07/bng-eh-bildu-i-la-cup-signen-la-declaracio-de-bonaval-en-defensa-de-la-sobirania-dels-pobles-31756 ). Després de l’acte, anem a fer un toc en un bar proper, enmig d’una agradable conversa. Tot seguit, no canviem pas gaire d’emplaçament, només uns centenars de metres i en una terrassa fem el vermut i dinem. Tot xino-xano, perdent-nos pels carrers de la ciutat, anem a buscar el cotxer per dirigir-nos a la propera destinació: Fisterra.  El camí ´s agradable i el paisatge hi acompanya. Hi ha una sèrie construccions que ens criden l’atenció; més tard sabrem que són els horreos (https://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%B3rreo) , una mena de graners, elevats del terra per tal que no es faci malbé la collita;  a més, tots estan protegits per una creu, tenen forma gairebé de mini ermita. En alguns llocs, però, sembla que són més decoració que res més. Finalment, a l’horabaixa arribem a Fisterra (https://es.wikipedia.org/wiki/Finisterre_(Espa%C3%B1a) )  i anem directament a l’hotel que tenim reservat, el “Mirador Fin da Terra” (http://www.booking.com/hotel/es/pension-mirador-fin-da-terra.es.html?aid=311090;label=mirador-fin-da-terra-e9uRAHezj6PJlv7GtPlDGQS28604364660%3Apl%3Ata%3Ap1%3Ap2%3Aac%3Aap1t1%3Aneg;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=4;dist=0;sb_price_type=total;srfid=ec2f399682e80fa88f649368f5a4cadff8ace92eX1;type=total;ucfs=1& ). El lloc no està malament i permet unes vistes raonables al mar. Descansem una miqueta però no tardem molt a marxar. (Continuarà)

(La fotografia correspon a la tomba de Rosalía de Castro)