evita

Massa dies i tensions acaben passant factura a cos i ment.... Per això, per agafar una mica d'aire fresc, és moment de fer una petita escapadeta i oblidar el dia a dia per unes hores a... Budapest. Tinc moltes ganes de visitar Hongria, conèixer la seva gent, les seves costums i tradicions. Sobretot tinc ganes d'impregnar-me d'energia i alegria! Bon cap de setmana! Potser sí que aniré de Jamaica a Roma, via Budapest!

Un dels més grans grups de la música en català, Al Tall, abandona la seva gran i prolífica carrera musical. Gràcies per tot!! Deixo una cançó que encara és molt vigent!!  Tio Canya En la pobla hi ha un vell en la pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana. Tres voltes només va anar el tio Canya a València: primer quan va entrar en quintes i en casar-se amb sa femella. La tercera va jurar de no tornar a xafar-la; que a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara. Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar uns papers, per no saber expressar-se, per no saber expressar-se, en llengua de forasters. Aguantà totes les burles, les paraules agrejades, i a la Pobla va tornar. Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada. Tio Canya tingué un fill Tio Canya tingué un fill que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra porta gor

Hi ha hagut partits que han fet un joc brut impressionant a les eleccions del Principat de Catalunya. El principal, el PP, que va enviar uns quants autocars d'apoderats d'arreu de l'Estat Espanyol a fer de policies d'una votació democràtica. De què tenen por aquesta gent? Gent que va cobrar un bon grapat d'euros per fer aquesta feina de policies... però em pregunto, què més van fer? Es van detectar unes quantes anomalies, com paperetes d'aquest partit barrejades entremig d'altres, sobres que havien d'estar buits i contenien paperetes d'aquest mateix partit... I qui ho va fer això? No hi ha proves, però personalment sento que tot fa una mica de tuf... I per parlar de joc brut, només cal mirar la intoxicació de la brunnette mediàtica. Això és la "democràcia" d'Espanya....

Després del 25N, al Principat de Catalunya tenim un panorama ben complex.... CiU es pensava obtenir la majoria absoluta, però ai las! Els hi ha sortit, com es diu moltes vegades "el tiro per la culata". Han baixat fins a 50 diputats. ERC ha protagonitzat un agument espectacular, així com la colla d'intolerants de Ciutadans. I una nova força a interromput al parlament, la CUP. Per contra, del Parlament del Principat en desapareix Solidaritat per la Independència. PSC baixa, PP augmenta un xic i ICV també. Però el poble català ha deixat clar i palès que vol la llibertat, la independència, però que no es fia que el senyor Mas lideri aquest procés. Alhora és un càstig per les salvatges retallades de CiU i també per la prepotència d'alguns dels seus líders, com ara Duran i Lleida, que per activa i per passiva s'ha mostrat contrari al procés d'independència. Pel que sembla, ERC haurà de fer el paper de coliderar l'organització del referèndum. I ja dins del P

Fa unes setmanes, al programa "El Convidat" de TV3 va sortir Neus Català, una entrenyable senyora que ja va sobreviure al malson, a l'infern nazi al camp de concentració de Ravensbrück(http://ca.wikipedia.org/wiki/Neus_Catal%C3%A0_Pallej%C3%A0). El programa fou molt emotiu, almenys per mi. Pell de gallina en veure la força d'aquesta dona, que va superar tots els obstacles haguts i per haver. Un nus a la gola en sentir com relatava l'horor de flairar carn cremada.. I molta, molta ràbia a dins en veure que hi ha gent amb el cervell buit que encara defensa aquesta barbàrie del nazisme. La Neus mai ha deixat de lluitar pels seus ideals, mai s'ha rendit. Un exemple de coratge, de fortalesa. Una gran dona que es mereix el meu gran homenatge. No oblidem, ni hem d'oblidar. Algunes de les seves frases: 'Lluitar es unir-se a una idea', "Tinc el cos vell però l'esperit jove". No us el perdeu... http://www.tv3.cat/videos/4265970/Neus-Ca

  QUAN ET MIRO ELS ULLS Quan et miro els ulls, hi veig la llibertat dibuixada albiro utopies, contemplo espurnes d’ il·lusió, flames de passió. La por es fon dins les nostres pupil·les, es transforma en un foll desig. I per perpetuar aquest ritual, et torno a mirar als ulls, i sé que tot és possible, que avui més que mai, així, abraçats, hem assolit, per sempre, la nostra llibertat.   (La imatge ha estat extreta de http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/105554 )   

  Canviarem la història (Inadaptats)   Passen els anys hem de saber el que fer no caure al parany de les jerarquies. Si al passat ja ens va dividir això es la estratègia del nostre etern enemic. Davant d'ell no hem de tenir por; les nostres pors són el que el fan fort… Unitat, lluitant, Països Catalans! Obrers i pagesia fem forta la revolta! Pas endavant per canviar la història! Cal la unitat per canviar la història! Sagnant, cantant, canviarem la història! Analitzant, canviarem la història! El capital torna a fracassar i davant d'això torna el feixisme. Cada cop més policia als carrers, més retalls socials i fent lleis més repressives. Sempre busquem una solució, però cadascú cap pel seu cantó. Parlem-ho aquí o no anem bé; si et tenques a un cantó no aconseguirem ser lliures Pas endavant per canviar la història! Cal la unitat per canviar la història! Sagnant, cantant, canviarem la història! Analitzant, canviarem la història! I som els joves els

Just acabada d'encetar la campanya electoral vaig anar a raure un dissabte al matí a Vic, dia de mercat. Tot passejant amb una amiga, vam veure el gran feixista d'en Josep Angalda. Una senyora que anava amb ell va donar un pamflet a la meva amiga i no em vaig poder estar de fer el que vaig fer: la ràbia em va sortir de dins i davant seu, vaig convertir el full (em va saber greu per l'arbre) en mil trossos. Aquest gran mentider, farsant i racista em va dir algunes paraules que no vaig ni escoltar, però em vaig quedar ben descansada. Com pot ser que aquest demagòg es passegi impunenment sembrant idees racistes que no fan més que atiar l'odi? Contra el feixisme, ni un pas enrere! Feixisme mai més!!

Estem en una conjuntura importantíssima del nostre país. El proper cap de setmana se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. Espero de tot cor que siguin les últimes eleccions sota el llast d'Espanya. Estem en plena campanya, la demagògia guanya cada dia al carrer. Però ara és un moment històric, de caminar cap a la llibertat, però no només això, és moment de construir un nou model social, de ser radicalment democràtics. Em fa por, sincerament, que CiU guanyi aquestes eleccions per majoria absoluta, ja que si això succeeix, el somni de la independència, quedarà mort i enterrat. Ara és moment de ser valents, de no tenir por. De fer el salt definitiu cap a la llibertat, perquè #hovolemtot! Un país lliure i solidari amb tothom!!!  

Estem en plena campanya electoral. Bé, de fet, ja encetem l'última setmana a on tot han estat promeses i més promeses, que espero que no acabin en paper mullat. Aquesta vegada, però, tot té un caire diferent. Estem en un moment crucial de la història de Catalunya. Som una generació que tenim a l'abast fer realitat el somni de la independència, aquesta paraula que certs polítics es neguen a pronunciar, perquè en el fons no la desitgen, tot i que la societat civil, el poble, la vertadera democràcia, els empeny a això (CiU, un clar exemple). Hi ha d'altres partits que no saben gaire a on naveguen (oi PSC?), d'altres que han perdut massa credibilitat en els anys anteriors (ERC) i d'altres que no tenen més programa electoral que atiar l'odi i la mentida (PP i Ciutadans). I la llista podria continuar... però jo em quedo amb l'aire fresc i la il·lusió que desprèn el vídeo que hi ha sota... perquè #hovolemtot, un país lliure i un nou model democràtic!

Aquesta és una paraula que desgraciadament aquests dies està de moda: desnonaments! Molta gent es va creure les farses i les mentides dels bancs i ara ha quedat entrampada en un laberint que no els ofereix cap més sortida que abandonar les seves llars i començar de nou, a voltes sense res. És vergonyós que les entitats financeres que van enganyar a un bon grapat de ciutadans i que han rebut diner públic facin aquest infame acte. Fins i tot, segons he pogut llegir en algun article, algun jutge que es veu obligat a intervenir en aquests penosos actes està en contre de la rigidesa de la llei. Mentrestant, cada dia hi ha gent que es veu obligada a marxar de casa seva, i en alguns casos extrems, la pressió és tant gran, que s'acaben suïcidant. És aquesta la societat que volem, la de la dictadura dels bancs i del capital? Jo tinc clar que no, com també ho tenen els incansables voluntaris de la plataforma d'afectats per la hipoteca, que estan fent una gran tasca a favor de la gent

Avui se celebra la vuitena edició dela nit eròtica de can Ninetes. Una nit a on la sensualitat i el desig prenen l'ambient en forma de paraules, música i petits espectacles. L'organització d'aquest esdeveniment és a càrrec de la incansable i gran activista Consol Vidal, que cada any prepara una nit que acaba essent memorable. És avui a les vuit del vespre al centre cívic de can Ninetes, al barri de Santa Eugènia de Girona! No deixeu passar l'oportunitat de deixar-vos seduir per l'erotisme de Girona!! Una nit plena de sorpreses!!                 

  Per una persona amb problemes que aquesta lletra explica...Ànims, te'n sortiràs!!!   Iogurts desnatats (Brams) Va mirar-se al mirall, va fer un escarafall, passava de les mides que tenia assumides com a cosa normal. Va canviar l´actitud i, amb un posat eixut, maleint la fortuna va marxar bo i dejuna cap a l´institut. Va decidir reduir la seva alimentació a allò que servís Hollywood i París per la televisió. I AQUELL REFLEX D´UN MIRALL CONVEX ES VA CONVERTIR EN EL SEU BOTXÍ. VA DONAR TOTA L´AUTORITAT DE LA MESURA DE TOT PLEGAT A UNA IMATGE DISTORSIONADA QUE ALGÚ LI HAVIA INCULCAT PER VENDRE-LI IOGURTS DESNATATS. No van ajudar gens els comentaris impertinents d´algun orellut que només veu virtut en tenir un cos potent. Sempre va ignorar el perill tan clar a què estava sotmesa fins que la metgessa la va fer ingressar.    

Com a docent tracto diàriament amb alumnes, tots ja majors d'edat. M'agrada la meva feina, però amb els anys em vaig desenganyant una miqueta. M'estic trobant que l'educació de molts d'ells deixa molt a desitjar. Per sort, però, no tots els alumnes són així, sinó em sembla qu ja hauria plegat. De totes maneres m'he trobat amb uns quants casos a on són els alumnes que volen imposar al professor com cal fer les classes o com ha de fer els exàmens, per exemple. O quan parlen amb els companys o amb el professor/a obliden les mínimes lleis de cortesia, amb llenguatge barroer i maleducat. I sap greu, molt greu. Em pregunto a on falla el sistema, què cal fer per canviar aquesta tendència. No cauré al parany de ser tant maleducada com alguns d'ells, però crec que cal revertir aquesta tendència de mala educació i de superioritat de les noves generacions. Al cap i a la fi, tots som persones i som humans...

Estimat avi Miquel, no sé per on començar… però tinc ganes de dir-te moltes coses! La primera és que m’hauria agradat conèixer-te molt millor, passar més estones amb tu. Et recordo assegut amb la teva inseparable cadira allà a La Cellera, veient passar els cotxes, esperant que algú es parés a donar-te conversa.   Tinc gravades a la memòria imatges de quan cavaves el camp perquè la mare terra fos generosa en l’abundor. Però ara me n’adono, que tot i que t’estimava i t’estimo amb bogeria, eres un desconegut de qui he descobert la història amb el pas dels anys. Un valent que va marxar a la guerra, a lluitar per uns ideals de llibertat i de justícia. I et tancaren al camp d’Argèlers-sur-mer. T’imagino contemplant el mar, dormint sobre la sorra, fent amics i lluitant per sobreviure a la penúria. Amb els anys també he sabut que tenies metralla al genoll. Per desgràcia, que jo sàpiga, et vas endur el secret de com hi va anar a parar quan ens deixares. Vas callar moltes coses, potser

Fa un parell de setmanes, passejant per Girona en capvespre rúfol, vaig trobar un senyor que feia temps que no veia. Entre altres aficions li encanta la història i ha escrit un llibre del qual d'aquí a no molts temps en parlaré. Em va agradar molt poder conversar amb ell, però també em va emocionar. Ell pateix un defecte físic que fa que camini malament i que s'expressi amb dificultats, has d'estar atenta quan parla, però s'entén perfectament. Tot parlant em va dir que moltes vegades la gent el rebutja perquè el veu com un borratxo i li fan escarafalls. Però molt serenament ell em comentà que ja hi està acostumant, que ja ho té més que superat i que el problema el tenen els altres i no ell. I realment té tota la raó. Sap greu que encara que hi hagi gent que té prejudicis envers la gent amb deficiències, encara cal molta pedagogia i també molt instint de superació! Enhorabona amic per ser com ets, no canviïs, ets tot un exemple!  

Per tal de poder concórrer a les pròximes eleccions als Parlament de Catalunya, alguns partits poltítics que no tenen representació parlamentària han hagut de demanar un aval en forma de signatures per a poder presentar-se. Sembla que hi ha qui té por que certes formacions polítiques els treguin vots. En una democràcia normal i consolidada, no hi hauria d'haver cap problema per tal que els partits es presentessin a les eleccions. Però com que el regne d'Espanya no en té res de democràtic, només s'especialitza en posar claus a les rodes a la voluntat del poble. Però espero que aquest només sigui un petit entrebanc, una anècdota que quedarà en algun lloc recòndit de la memòria quan hàgim marxat d'Espanya. Aviat, molt aviat!

  BENVINGUT Benvingut petit Albert, Benvingut sigui el teu somriure, Benvinguda l’alegria immensa que t’acompanya i s’encomana. Benvingudes les nits i els dies que et veuran créixer, riure, plorar i estimar. Benvinguts els petons que regalaràs, I encara més els que rebràs! Benvingut a ser qui vulguis ser, Benvingut a ser un home lliure Benvingut al llarg i misteriós viatge, Benvingut a   la vida, petit Albert!  

Avui la dona que més m'estimo d'aquest món fa anys... I espero poder-ho compartir molts anys més al seu costat! La mare (Dyango) Quan la vida, el regal més bell et fa obrir per primer cop les parpelles i no et canses de sorprendre 't descobrint al teu voltant mil meravelles. Una mare, és tot l ́univers i la seva veu un mar que et bressola. La tonada que et cantava la duràs per sempre al cor i a la memòria. El nen és petit i mig adormit la mare, s ́el mira i junt al bressol no el deixa mai sol joiosa sospira. I vetllant el seu son amb amor ella pensa tranquil·la i ditxosa el meu fill val un món i un tresor, i l ́adorm tot cantant-li amorosa. Fes nones reiet, fes nones fill meu que ets un angelet, que m ́ha enviat Déu. Li besa la cara el besa al front petons d'una mare lo més gran del món El nen és més gran, la mare plorant li diu cada dia no surtis de nit i fuig dels brogits

Marxàreu, llei de vida. Alguns més joves, d'altres més grans. Alguns de manera violenta, altres dòcilment. Però conèixer-vos m'ha servit per créixer, per viure, per aprendre què és la vida. Em falteu físicament i moltes vegades també moralment, però sou amb mi. El que he viscut al vostre costat se m'ha fos a la pell, són records que són jo. No us oblido, ni avui ni mai. Mentre pugui, continuaré lluitant per allò que havíeu desitjat, per fer un futur millor, per estimar tot el que m'envolta. Sigueu a on sigueu, us estimo i us recordo. Fins sempre i gràcies!

SOVINT ( Joan Vinyoli) Sovint, sovint, l’home s’oblida del més secret i del més gran. Com un infant juga a la vida i s’embriaga del seu cant. Els dies venen i se’n van. Però de sobte, no previst, allò més greu que dintre seu madura, en el seu cor estranyament fulgura, com un diamant trist.