Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquesta és una paraula que desgraciadament aquests dies està de moda: desnonaments! Molta gent es va creure les farses i les mentides dels bancs i ara ha quedat entrampada en un laberint que no els ofereix cap més sortida que abandonar les seves llars i començar de nou, a voltes sense res. És vergonyós que les entitats financeres que van enganyar a un bon grapat de ciutadans i que han rebut diner públic facin aquest infame acte. Fins i tot, segons he pogut llegir en algun article, algun jutge que es veu obligat a intervenir en aquests penosos actes està en contre de la rigidesa de la llei. Mentrestant, cada dia hi ha gent que es veu obligada a marxar de casa seva, i en alguns casos extrems, la pressió és tant gran, que s'acaben suïcidant. És aquesta la societat que volem, la de la dictadura dels bancs i del capital? Jo tinc clar que no, com també ho tenen els incansables voluntaris de la plataforma d'afectats per la hipoteca, que estan fent una gran tasca a favor de la gent que pateix aquesta aberració! (http://pahgirona.blogspot.com) 
Comentaris