Un poema de Joan Vinyoli



SOVINT (Joan Vinyoli)
Sovint, sovint, l’home s’oblida
del més secret i del més gran.
Com un infant juga a la vida
i s’embriaga del seu cant.
Els dies venen i se’n van.
Però de sobte, no previst,
allò més greu que dintre seu madura,
en el seu cor estranyament fulgura,
com un diamant trist.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (VII)