Una petita satisfacció

Just acabada d'encetar la campanya electoral vaig anar a raure un dissabte al matí a Vic, dia de mercat. Tot passejant amb una amiga, vam veure el gran feixista d'en Josep Angalda. Una senyora que anava amb ell va donar un pamflet a la meva amiga i no em vaig poder estar de fer el que vaig fer: la ràbia em va sortir de dins i davant seu, vaig convertir el full (em va saber greu per l'arbre) en mil trossos. Aquest gran mentider, farsant i racista em va dir algunes paraules que no vaig ni escoltar, però em vaig quedar ben descansada. Com pot ser que aquest demagòg es passegi impunenment sembrant idees racistes que no fan més que atiar l'odi? Contra el feixisme, ni un pas enrere! Feixisme mai més!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís