Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Fa un parell de setmanes, passejant per Girona en capvespre rúfol, vaig trobar un senyor que feia temps que no veia. Entre altres aficions li encanta la història i ha escrit un llibre del qual d'aquí a no molts temps en parlaré. Em va agradar molt poder conversar amb ell, però també em va emocionar. Ell pateix un defecte físic que fa que camini malament i que s'expressi amb dificultats, has d'estar atenta quan parla, però s'entén perfectament. Tot parlant em va dir que moltes vegades la gent el rebutja perquè el veu com un borratxo i li fan escarafalls. Però molt serenament ell em comentà que ja hi està acostumant, que ja ho té més que superat i que el problema el tenen els altres i no ell. I realment té tota la raó. Sap greu que encara que hi hagi gent que té prejudicis envers la gent amb deficiències, encara cal molta pedagogia i també molt instint de superació! Enhorabona amic per ser com ets, no canviïs, ets tot un exemple!
Comentaris