evita

Existeixen tres varietats principals de cacau: ·          El   crioll   o   natiu: és el cacau genuí i va ser batejat així pels espanyols en arribar a   Mèxic . Es cultiva a   Amèrica   a   Veneçuela ,   Hondures ,   Colòmbia ,   Equador ,   Nicaragua ,   Guatemala ,   Trinitat ,   Jamaica ,   Mèxic   i   Grenada ; i al   Carib , a la zona de l'oceà Índic i a   Indonèsia . És un cacau reconegut com de gran qualitat, d'escàs contingut en tanins, reservat per a la fabricació de les xocolates més fines. L'arbre és fràgil i d'escàs rendiment. El gra és de clova fina, suau i poc aromàtic. Representa, com a màxim, el 10% de la producció mundial. ·          El   foraster: originari de l'alta   Amazònia : es tracta d'un cacau normal, amb els   tanins   més elevats. És el més cultivat i prové normalment d' Àfrica . El gra té una clova gruixuda, és resistent i poc aromàtic. Per neutralitzar les seves imperfeccions, requereix un torrat intens, d'on procedei

Tradicionalment el tabac s'ha fet servir en humans per fer tractaments antihelmíntics, insecticides, antidiarreics, per al mal de cap, d'orella i de queixal. ” Ja es comencen a veure multitud de plantes als camps, així com també molts edificis tapats amb palma reial. De camí cap a un d’aquestes edificacions passa un senyor pel costat arrossegat per uns bous. Anem caminant i ens trobem a la casa d’un vell senyor molt simpàtic que torra cafè. El senyor, mentre va torrant els grans de cafè ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Caf%C3%A8 ) en un fogó a l’exterior de la casa mentre ens va explicant multitud d’anècdotes. El senyor viu amb la seva família i té fama de ser molt vigorós i ell explica que és gràcies a una viagra natural a base de rom, alvocat, guaiaba i gingebre. Seguidament entrem a la mateixa casa i prenem un cafè del que torra l’home allí mateix. Ens acomiadem i continuem la nostra excursió. Defora la mateixa casa hi veiem plantes de cacau ( https://ca.wikipedia.org

Dormo tranquil·lament. Tant, que quan sona el despertador em fa molta mandra llevar-me, però tenim ja una excursió programada. Així doncs, esmorzem i deixem la maleta a punt per quan tornem de la caminada. De totes maneres, abans de marxar, esmorzem abundosament, com cada dia, en terres cubanes. Ja marxem per ser puntualment a les nou del matí davant de l’oficina de turisme de Viñales,  a on ens espera el que serà el nostre guia en dia d’avui, en Roberto, un simpàtic senyor de mitjana edat. Es presenta i ja comencem a andar. Encara estem dins del poble que ja ens ensenya multitud de plantes que hi ha en els jardins. La veritat és que ens fa una classe magistral de botànica. Ens ensenya buguenvíl·lies de flor blanca ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Buguenv%C3%ADl%C2%B7lea ), o també una planta anomenada llàgrima o llamp de foc ( https://es.wikipedia.org/wiki/Russelia_equisetiformis ), que es veu en molts jardins i que és molt apreciada per les abelles.  Ens mostra algunes altres pl