Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: cayo Santa María (11 d’abril de 2017; dia 8)

Ens llevem relativament aviat i anem a esmorzar a la casa a on s’allotgen la resta de companyes. Ens espera una taula abundosa de bon menjar amb sucs, cafè, sandvitxos, ous, etc. Alguns esmorzen més ràpidament que d’altres, ja que volen anar a visitar les famoses llibreries a on hi ha llibres molt econòmics i que no es troben enlloc més del món. Un cop fetes algunes compres, ja ens enfilem a la furgoneta i fem les gairebé dues hores de camí cap a Cayo Santa María, a on ja també hi havíem estat l’any anterior (https://es.wikipedia.org/wiki/Cayo_Santa_Mar%C3%ADa; http://www.cayosantamaria.info/ ). Per sortir, passem per davant del tren blindat i acabem ja a la carretera que ens menarà al Pedraplén, la gran carretera que creua els Cayos. La nostra intenció és anar a una de les platges a on vam anar el darrer any... però ens trobem amb una desagradable sorpresa, ja que la platja ara s’està convertint en una platja d’hotels privats i no hi podem accedir. Desgraciadament la zona sembla que s’està convertint en un gran ressort i que es deixa morir la naturalesa. Continuem amb el cotxe i retornem a la bella platja de “La Gaviota” (http://www.cayosantamaria.info/gallery/Sights/PlayaLasGaviotas/ ), aquesta sí que continua verge i com a parc natural a on cal pagar entrada per accedir-hi. Ho fem i passem per un petit bosc per accedir a la platja de somni que és “La Gaviota”. Ens dediquem a parar el sol, a banyar-nos, a descansar... i a gaudir de la bellesa que l’indret ofereix. Xerrem, llegim, dinem... i finalment, ja decidim retornar cap a Santa Clara, primer de tot per no quedar com “gambes”, i en segon lloc, per no fer tard a l’hora de sopar. El camí és molt agradable i un cop a Santa Clara, ens repetim. Mentre ens dividim per dutxar-nos, uns van a visitar llibreries. També m’apunto i no puc estar de comprar-me’n uns quants d’interssantíssims. Aquesta vegada, però, no podem pagar en CUC, i hem d’anar a fer canvi per canviar en CUP. Suposo que a la llibreria deuen tenir molts turistes i s’acaben quedant sense canvi... Abans d’anar a sopar, acabem tots fent una cervesa en un bar del “parque Vidal”. Al cap d’una estona, ens retrobem tots a casa l’Ignacio, a on ens espera un gran banquet. Primer de tot, una sopa de “frijoles”, amanida, etc. Pels que mengen peix, un bon tiberi, tot i que es queden sense llagosta, ja que l’Ignacio ens explica que és època de veda i les que venen, a part de ser petites, són il·legals.  Sopem fins que no podem més, acabant el deliciós àpat amb un tros de pastís que no som capaços d’acabar-nos i que quedarà com a part de l’esmorzar del dia següent. Després de tant abundós i suculent menjar, anem a dalt de la terrassa, ja molt més acabada que l’any anterior, a on prenem uns còctels. Per sort, em decanto per una pinya colada, fet que agrairé, ja que els que han demanat “mojitos” es troben que l’Ignacio, que no sap dir que no, amb tota la bona fe, en no tenir menta, hi posa una herba que sembla que és un tros de fulla de les plantes interiors que decoren la casa. Per un dia, ens separem fèmines i mascles i fem petar la xerrada una bona estona, fins que el cansament ens guanya la partida i ens retirem a dormir unes quantes horetes...

 (La fotografia correspon al Cayo Santa María)