Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: passejant per Santiago de Cuba (8 d’abril de 2017; dia 4) (II)

A primera vista Santiago ja em sembla molt diferent de l’Havana. El tarannà de la gent, el ritme de la ciutat. No hi ha gent que t’avassalli pel camí, tot és molt més tranquil. El sol, però, és ben intens i anem caminant tot veient com transcorre la vida pels carrers: gent venent, d’altres prenent el sol, alguns transportant porcs. Veiem com passa la locomotora del tren i camina que caminaràs, acabem al cementiri de Santa Ifigenia (https://es.wikipedia.org/wiki/Cementerio_de_Santa_Ifigenia; https://www.ecured.cu/Cementerio_Santa_Ifigenia ) , a on hi ha les cendres de José Martí (https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mart%C3%AD_P%C3%A9rez)  i de Fidel Castro. Hi ha molta gent que visita la tomba de Fidel, tant oriünds com forans. Fidel Castro és tot un símbol per la gran majoria del poble cubà, el pare de la revolució. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Fidel_Castro; ): “Fidel Alejandro Castro Ruz  (Birán, Mayarí, actual Província d'Holguín, Cuba; 13 d'agost de 1926 - L'Havana, 25 de novembre de 2016) fou un polític cubà. Va ser mandatari del seu país, sota els càrrecs de primer ministre (1959-1976) i president de Cuba (1976-2008). Exercí també com a primer secretari del Partit Comunista de Cuba i com a comandant en cap de les Forces Armades Revolucionàries (Exèrcit) de Cuba. Fou, a més, un dels condecorats per la Unió Soviètica amb l'Orde de Lenin i amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles (1961). Fou doctor en Dret civil i llicenciat en Dret diplomàtic.[1]
Castro es va iniciar en la vida pública com a polític opositor i va destacar especialment després de l'assalt a la caserna Moncada el 1953, pel qual va ser condemnat a presó. Després de ser indultat gràcies a la pressió de l'opinió pública, es va exiliar a Mèxic, on va planejar la invasió guerrillera de 1956. Va arribar al poder després d'encapçalar la revolució cubana, que va triomfar l'1 de gener de 1959, derrocant el règim de Fulgencio Batista. Va ser nomenat primer ministre el 27 de febrer del mateix any pel president Manuel Urrutia. El 1961 va liderar l'adopció del marxisme pel govern revolucionari, establint el primer estat socialista d'Amèrica. Després de les reformes de 1976, va ser elegit president del Consell d'Estat i del Consell de Ministres. Fou el primer secretari del partit comunista des de la seva creació el 1965 fins que morí.
El 19 de febrer del 2008, en una carta publicada al diari Granma, va anunciar que no es presentaria ni acceptaria el lloc de president i comandant en la reunió de l'Assemblea Nacional del Poder Popular del 24 de febrer del mateix any. No obstant això, romangué com a primer secretari del partit comunista.
En l'àmbit internacional, inicialment conservava bones relacions amb els EUA; va entaular, després, estrets llaços amb la Unió Soviètica. Després d'una sèrie d'expropiacions a propietaris nord-americans, les desavinences amb els EUA van desembocar en l'embargament econòmic contra Cuba. De llavors ençà, la relació entre els dos països va ser obertament antagònica, la qual cosa va quedar confirmada després de la fracassada invasió de Bahía de Cochinos el 1961.
A causa de la seva llarga gestió i de les característiques controvertides de les seves polítiques, s'ha generat un polèmic i intens debat entre opositors i partidaris sobre el seu govern: des de qualificar-lo com una dictadura fins a considerar-lo l'expressió de la voluntat del poble cubà.
Castro va néixer al poblat de Birán, a Mayarí, un municipi de l'antiga província d'Oriente, el 1926, com a fill natural d'un emigrat gallec, Ángel Castro Argiz, casat en segones núpcies anys desprésamb Lina Ruz González, descendent de canaris. Quan tenia vuit anys i mig va ser batejat, i fins després del 1940 el seu pare no va obtenir el divorci de la seua primera esposa, María Luisa Argota, i va poder contreure noves núpcies amb Lina Ruz. Ambdós eren analfabets, encara que tots dos van aprendre a llegir en la seva maduresa. El seu pare, d'origen humil, eventualment aconseguiria una sòlida posició econòmica. Amb quatre anys, Fidel va començar a estudiar en una petita escola a Birán. A causa de la seva destacada intel·ligència, els seus pares van decidir d'enviar-lo a Santiago de Cuba a l'edat de 6 anys, juntament amb la seva germana Angelita, a cura de qui havia estat la seva professora a Birán. Malgrat la situació econòmica de la seva família, l'any 1932 Castro va passar gana, ja que la institutriu que el cuidava feia servir la seva assignació per mantenir tota la seva família, en un període d'especial duresa econòmica al país.
El 1934 va ingressar al col·legi lassalià de Santiago. Al setembre de 1939 s'inscriuria al Col·legi de Dolores, dels jesuïtes, també a Santiago de Cuba. El 1942 va ingressar al col·legi Belén de L'Havana, on va ser seleccionat millor esportista del curs 1943-1944. Va acabar el batxillerat al juny del 1945, juntament amb qui seria el seu cunyat, Rafael Díaz-Balart, el seu millor amic d'aleshores i després enemic acèrrim.

Va ingressar a la Universitat de L'Havana el 4 de setembre de 1945.[  En aquests primers anys, la seva vida acadèmica va ser caracteritzada per la seva absència quasi total a les aules. A partir del tercer any, Castro es va dedicar amb especial intensitat a la seva tasca acadèmica, matriculant-se per lliure, i arribant a matricular-se de tres carreres (dret, dret diplomàtic i ciències socials) amb la intenció d'obtenir una beca per estudiar a Europa o els EUA. (Continuarà)
(La fotografia correspon a la tomba de Fidel Castro) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís