Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (II)
Tradicionalment
el tabac s'ha fet servir en humans per fer tractaments antihelmíntics,
insecticides, antidiarreics, per al mal de cap, d'orella i de queixal.”
Ja es
comencen a veure multitud de plantes als camps, així com també molts edificis
tapats amb palma reial. De camí cap a un d’aquestes edificacions passa un
senyor pel costat arrossegat per uns bous. Anem caminant i ens trobem a la casa
d’un vell senyor molt simpàtic que torra cafè.
El senyor,
mentre va torrant els grans de cafè (https://ca.wikipedia.org/wiki/Caf%C3%A8) en un fogó
a l’exterior de la casa mentre ens va explicant multitud d’anècdotes. El senyor
viu amb la seva família i té fama de ser molt vigorós i ell explica que és
gràcies a una viagra natural a base de rom, alvocat, guaiaba i gingebre.
Seguidament entrem a la mateixa casa i prenem un cafè del que torra l’home allí
mateix. Ens acomiadem i continuem la nostra excursió. Defora la mateixa casa hi
veiem plantes de cacau (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cacau ), que
s’explica que (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cacau ) “El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de
les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic. També
s'anomena cacau a les llavors grasses seques i parcialment fermentades de l'arbre del cacau
o cacauer utilitzat per a fer-ne la xocolata. El cacau també es fa servir per denominar el
cacau en pols, la pols seca que s'obté molent els grans i extraient-ne la mantega de cacau. És un arbre originari dels boscos tropicals de
l'Amèrica central i de l'equador d'Amèrica del sud. S'ha introduït en diverses
regions tropicals, cultivant-ne a l'Àfrica, Amèrica del sud i el sud-est
asiàtic. Pel que fa a l'hàbitat, l'arbre del cacau necessita humitat i calor,
clima humit amb una temperatura entre el 20 °C i els 30 °C i una precipitació
anual de 1500-2000 mm. També necessita protecció del vent i un sòl porós ric en nitrogen i potassi. Es desenvolupa millor en les terres baixes i rarament el seu cultiu
supera els 900m d'altitud. Creix en boscos tropicals perennifolis molt sovint a
l'ombra d'altres arbres més grans com cocoters i plataners en una zona
ecològica que correspon al tròpic humit. El
cacau es conrea principalment a l'oest d'Àfrica, Amèrica Central, Sud Amèrica i
Àsia. Segons la producció anual, recollida per la UNCTAD per a l'any agrícola
2005/06, els vuit països amb una producció major del món són (en ordre
descendent): Costa d'Ivori 38%, Ghana 19%, Indonèsia 13%, Nigèria 5%, el Brasil 5%, Camerun 5%, Equador 4% i Malàisia 1%. Aquests
països representen el 90% de la producció mundial.
Els principals productors també són els principals exportadors,
amb l'excepció del Brasil i Malàisia el consum
intern dels quals absorbeix la major part de la seva producció. A l'Amèrica
Llatina, per exemple, les exportacions de cacau de República
Dominicana superen a les de Brasil.
·
Amèrica del Nord: Mèxic
·
Amèrica Central: Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, República Dominicana, Panamà, Jamaica, Nicaragua, Grenada i les Antilles
·
Àfrica: Camerun, Costa de
Marfil, Ghana, Nigèria, i São Tomé i Príncipe
·
Oceania: Samoa i Nova Guinea
És un arbre de talla petita, perennifoli, que pot
arribar a créixer entre els 6 i els 10 metres d'altura tot i que les plantes
silvestres poden créixer fins a 20m d'alçada.
Arrel
L'arrel és pivotant i en condicions favorables pot penetrar fins a més de dos metres
de profunditat.
Fulles
Les fulles són grans, persistents, alternes, lanceolades,
el·líptiques o oblongues de 20-35cm de llarg i de 4-15 d'ample.
Flors
Les inflorescències són racemoses fent raïms al llarg del tronc.
Aquestes inflorescències, després de produir flors durant alguns anys, es
converteixen en tubercles que reben el nom de "coixinets florals".
Les flors són hermafrodites, cauliflores i sostingudes per un pedicel d'1 a 3cm. La flor és de color rosa, púrpura i blanca, de 0,5 a
1cm de diàmetre i de 2 a 2,5cm de llarg en forma estrellada. Conté 5 pètals,
alterns amb els sèpals i de forma molt singular: comencen estrets en la base,
s'eixamplen i es fan còncaus per formar un petita caputxa i terminen en una
lígula. Hi ha 5 sèpals, roses, punteguts, àmpliament estesos. Floreix durant
tot l'any (principalment a l'estiu i a la tardor). L'androceu conté estaminoids en 2 cicles de 5, amb filaments,
sovint sobre un andròfor. El gineceu està constituït per 2-12 carpels soldats, ovari súper i lòculs amb 2 o més primordis seminals.
Les flors de cacau són polinitzades per mosques o mosquits forcipomyia de l'ordre Diptera, a
diferència de la majoria de flors que són pol·linitzades per abelles (Hymenoptera)
o per papallones/arnes (Lepidoptera).
Els fruits són baies amb forma de carbassó allargat que, un cop va madurant, es
torna de color vermell o groc púrpura i pesa poc menys de mig quilogram. Quan
és ben madur té una mida de 15-20 cm de llarg i 10-12 d'ample. Té un exocarp rugós
de gairebé 4 cm de gruix. Dins hi ha una polpa rosada, viscosa, dolça i
comestible que conté les llavors en un nombre de 20 a 40. Aquestes llavors són grans, ovoides,
aplanades, de color xocolata i d'entre 2 i 3 cm de llarg i 1 i 1,5
d'ample. El seu sabor en brut és molt amarg i astringent. Aquestes llavors es troben envoltades per un mesocarpi de color blanc. (Continuarà)
(La fotografia correspon a una planta de cacau)
Comentaris