Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent de nou Santiago de Cuba i camí cap a Sierra Maestra (9 d’abril de 2017; dia 5) (i II)

Ell mateix va exercir com a advocat seu i mentre va ser a la presó va escriure el seu famós pamflet “La història m’absoldrà”. Va ser alliberat per la pressió popular i es va exiliar.  Tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Cuartel_Moncada; https://ca.wikipedia.org/wiki/Assalt_a_la_caserna_Moncada ): “L'Assalt a la caserna Moncada, a Santiago de Cuba, va formar part d'una acció armada realitzada el 26 de juliol de 1953 amb l'objectiu de derrocar el dictador cubà Fulgencio Batista.
L'acció la van dur a terme un grup d'homes i dones de les joventuts del Partit Ortodox encapçalades per l'advocat Fidel Castro. El moviment es va completar amb l'atac liderat per Raúl Castro al palau de justícia proper, el liderat per Mario Muñoz Monroy a l'hospital proper, i a la caserna Carlos Manuel de Céspedes de Bayamo per Raul Martinez Arara, però va ser ràpidament derrotat i la meitat dels 160 atacant foren capturats i la major part moriren en mans de la policia. Durant el judici als atacants, Fidel Castro va assumir la seva defensa i es va fer conegut a tot el país amb el seu al·legat La Historia me absolverá.
Fem algunes fotos i marxem amb les cames al cul cap a la casa, a on encara ens hem d’esperar una miqueta a que arribi els senyor de l’agència de lloguer de cotxes. Quan ho fa, ens veiem amb serioses dificultats per tal d’entaforar-nos dins de la furgoneta amb l’equipatge. Arribem a l’aeroport i anem a fer la paperassa: com sempre, apareixen despeses sobrevingudes. Que si 100 CUC per deixar el cotxe a l’Havana, que si pagar la benzina, etc. Aconseguim marxar, però amb la mosca al nas. Deixem enrere la Santiago revolucionària, que va ser tant necessària per guanyar la revolució. A la gent de Santiago i de la zona, els propis cubans els anomenen la gent d’Orient i pel que ens expliquen, són molt més revolucionaris que en d’altres parts de l’illa. Un cop ja a la furgoneta, i després d’haver fet un “tetris” per posar bé les maletes, ens dirigim cap a la zona de Sierra Maestra. Ens queda una bona tirada per arribar-hi. Ja fosqueja i la carretera que ens hi ha de menar no és gaire bona. Fins i tot hi ha qui no es troba bé i fem un parada tècnica. Mentre la fem, és divertit veure com cuques de llum voladores! Tot un espectacle, com també ho és la carretera inqualificable per la qual passem, a on ens trobem amb carros, cartells, forats i unes pujades i unes baixades que fan feredat. Ja ben fosc arribem a destí, al parc natural de Turquino, ja a plena Sierra Maestra. Ens espera el propietari de l’establiment a on dormirem, un simpàtic noi, l’Ulisses, amb qui ja havia parlat via mail per fer la reserva (http://www.casasierramaestra1.com/ ). La casa particular acabarem sabent que és un negoci familiar a on tothom té alguna tasca per fer. Per arribar-hi creuem un petit riu i ja som a la casa, a on ens allotjarem. És tard i ens acomodem a unes boniques habitacions enmig de la natura i aprofitem per beure’ns el mojito de benvinguda que ens ofereixen. Acabem la nit amb una mica de cervesa i un bon cansament....
(La imatge correspon a la caserna Moncada, amb les marques de trets encara a les parets)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"