Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: Camagüey (11 d’abril de 2017; dia 7) (III)

El frontispici culmina amb un remat curvilini, conformat per dos alerons en forma de S d'enrotllades espirals en els extrems; al centre les corbes convergeixen cap a un medalló circular llis amb motllures en el seu perímetre. Corona el conjunt una creu.

La coberta d'aquesta església era de fusta de dues vessants amb teules de fang criolles, i interiorment una falsa volta de canó conformada per llistons de fusta i recoberta per guix, sostinguda per arcs transversals. Aquest tipus de coberta s'estenia sobre el cos del temple -interceptant-se amb una cúpula- i sobre el presbiteri. Ambdues es van esfondrar el 1964 i 1992 respectivament. Va ser reconstruïda l'any 2003.

·         Parc Ignacio Agromonte

El Parc Central denominat "Ignacio Agramonte"-com homenatge a l'heroic Major General de les lluites independentistes- va ser el lloc des d'on es va originar l'inicial nucli urbà de la comarca, amb les seves cases amb sostre de guano que el 1528 començaven a construir el poblat.

D'acord amb el costum peninsular d'edificar nuclis al voltant d'una anomenada Plaça d'Armes, l'esplanada de l'actual Parc Central va rebre per aquell temps aquest nom i en el seu entorn es van erigir la Catedral i l'Ajuntament.

·         Plaça i església de Sant Joan de Déu

La Plaça de Sant Joan de Déu és un conjunt arquitectònic colonial del segle XVIII, declarat Monument Nacional, és l'entorn millor preservat de la ciutat.

Marcat per llambordins i cases colonials amb sostres de teules vermelles i reixes de ferro, la plaça és la llar d'una església barroca del segle XVII i l'hospital de l'orde de Sant Joan de Déu.

La veritat és que la Plaça Sant Joan de Déu data de 1728, ja quan l'església i l'hospital estaven construïts. L'entorn de la placeta és el primer conjunt arquitectònic d'importància de la ciutat on es trobaran àmplies façanes, portes, finestres amb balustres de fusta tornejades i elements colonials que en l'actualitat intenten ser fidels a l'època.

A l'antic hospital de Sant Joan de Déu actualment radica un museu i algunes de les dependències de l'oficina de patrimoni provincial.

El temple de Sant Joan de Déu és d'una nau. Conserva l'antic ambient emfatitzat pel pis de maons, sostre d'armadura de fusta i teules de fang, i els retaules de fusta.

La seva façana principal va ser modificada entre els anys 1847-1848 en ser reconstruïda la seva torre lateral, aquesta vegada a eix amb la seva única porta principal, la qual cosa la va dotar d'una marcada simetria. La torre està formada per quatre cossos i rematada per una petita cúpula semicircular. Només en els extrems presenta pilastres adossades rematades amb un petit volum rectangular acabat en piràmide, composició que es repeteix a la part alta de la torre.

·          Casa natal Ignacio Agramonte

Ignacio Agramonte y Loynaz (Puerto Príncipe, 23 de desembre de 1841 - Jimaguayú, 11 de maig de 1873). Major General del “Ejército Libertador cubà conegut com «El Major», va ser un dels líders més destacats de la Guerra dels Deu Anys. Va organitzar la cèlebre cavalleria camagüeyana, al capdavant de la qual va aconseguir grans victòries contra les tropes colonials espanyoles.

El Museu Casa Natal del Major General Ignacio Agramonte està situat al centre urbà i constitueix l'habitatge amb valor històric més important de la regió.

L'immoble data, presumiblement, de mitjans del segle XVIII i recull tota l'empremta hispà-mudèjar i barroca de l'arquitectura colonial cubana, amb influències d'altres estils com el neoclàssic i rococó.

Disposa d'una ambientació del segle XIX, que mostra una seqüència pròpia de l'època a través de mobles originals i peces d'arts decoratives. Disposa d'una informació històrica que compta la tasca de Ignacio Agramonte a la Primera Guerra d'Independència.

La casa natal de "El Major", com també se l'anomena, és un lloc que mostra els aspectes històrics i artístics del típic habitatge principeño.

·         Casa de la Trova

En un lloc limítrof a la Plaça fundacional de l'altre temps Vila de Santa Maria del Puerto del Príncipe, avui Parc Agramonte, hi ha la seu de la Casa de la Trova, que porta el nom de l'insigne músic camagüeyano Patricio Ballagas, la més gran del seu tipus a Cuba.

L'edifici reconegut pels seus valors arquitectònics, data del segle XVIII i hi va habitar el capità Lucas Guerra de Figueroa, que va caure lluitant contra els pirates que van atacar la ciutat el 1679.

Des de fa diversos anys, el centre és dirigit per l'Agència de Promocions Artístiques i Literàries (ARTEX), que comercialitza les produccions musicals dels artistes del territori i el sectorial Municipal de Cultura, responsable de la decoració i ornamentació del lloc.

·         Teatre Principal

Ja des de la dècada del 30 del segle XIX els hisendats príncipeños albergaven la idea de construir un teatre, motivats per la inauguració del Teatre Taló a l'Havana, el 1838. Aquests propòsits només es varen poder concretar gairebé deu anys més tard, gràcies al desenvolupament econòmic del Puerto del Príncipe.

El 1847, per convocatòria del governador Joan d'Orozco, un grup d'acabalats habitants del Camagüey acorden crear una societat anònima per a la construcció del teatre, per la qual cosa aporten 40.000 pesos cada un. (Continuarà)

(La imatge correspon a Camagüey, a la nit)