Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: Cayo Jutía (14 d’abril de 2017; dia 11) (i III)
Em desvetllo
quan arribem ja Viñales i anem al Mural
de la Prehistòria (https://www.ecured.cu/Mural_de_la_Prehistoria; https://www.cibercuba.com/videos/musica/2016/01/07/64327/una-maravilla-de-cuba-el-mural-de-la-prehistoria-en-vinales ), un mural
pintant com reclam turístic i que porta aquest nom. Es va pintar el 1959
(Leovigildo González, un deixeble del muralista mexicà Diego Rivera) i ho van
fer l’autor i uns quants camperols. Es considera aquest mural com un dels
frescos a cel obert més grans de tot el planeta, amb 120 metres d’alçada i 160
d’amplada. El mural vol simbolitzar l’evolució de la vida natural a Cuba i està
pintat en una paret vertical. Hi ha dibuixades figures humanes (recorden els
aborígens), com també de l’ós gegant Megalocnus
rodens (ja extingit; https://ca.wikipedia.org/wiki/Megalocnus_rodens ), ammonites
) https://ca.wikipedia.org/wiki/Ammonit) , o
mol·luscs de més de setanta milions d’antiguitat. També s’hi dibuixen rèptils
marins del mesozoic, per exemple.
La veritat és
que no volem pagar l’abusiva entrada que ens demanen i tornem cap al poble, a
on anem a prendre una cervesa en un dels bars que hi ha, sobretot al voltant
del concorregut carrer Cisneros. Un cop feta la cervesa, retornem a la casa a
treure’ns la sal de la pell i veure caure el capvespre des de la terrassa de la
casa. Decidim repetir lloc per sopar: el D’Bliss, al carrer Cisneros, a on de
nou, ens atenen d’allò més bé. Acabem fent una bona xerrada i un dels cambrers
ens conta que en aquests verals és típic beure el rom de Guaiabita (https://www.licorea.com/guayabita-del-pinar-seco-cuba-p-1256.html), com diu
amb el seu nom, fet amb guaiaba i que el
fan a la veïna Pinar del Río. N’acabem fent un xarrup (de dolç, ja que n’hi ha
de sec i de dolç) i preguntant a on en podem trobar de tant que ens agrada! Tot
xino-xano retornem cap a la casa, a on acabem d’esgotar el dia tot prenent
pinyes colades i mojitos i parlant de
tot i de res... i no ens queda gaire res més que anar a estirar la carcanada i
descansar pel dia que s’acosta...
(La fotografia és del capvespre a Viñales)
Comentaris