Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: Cayo Jutía (14 d’abril de 2017; dia 11) (i III)

Em desvetllo quan arribem ja  Viñales i anem al Mural de la Prehistòria (https://www.ecured.cu/Mural_de_la_Prehistoria; https://www.cibercuba.com/videos/musica/2016/01/07/64327/una-maravilla-de-cuba-el-mural-de-la-prehistoria-en-vinales ), un mural pintant com reclam turístic i que porta aquest nom. Es va pintar el 1959 (Leovigildo González, un deixeble del muralista mexicà Diego Rivera) i ho van fer l’autor i uns quants camperols. Es considera aquest mural com un dels frescos a cel obert més grans de tot el planeta, amb 120 metres d’alçada i 160 d’amplada. El mural vol simbolitzar l’evolució de la vida natural a Cuba i està pintat en una paret vertical. Hi ha dibuixades figures humanes (recorden els aborígens), com també de l’ós gegant Megalocnus rodens (ja extingit; https://ca.wikipedia.org/wiki/Megalocnus_rodens ), ammonites ) https://ca.wikipedia.org/wiki/Ammonit) , o mol·luscs de més de setanta milions d’antiguitat. També s’hi dibuixen rèptils marins del mesozoic, per exemple.
La veritat és que no volem pagar l’abusiva entrada que ens demanen i tornem cap al poble, a on anem a prendre una cervesa en un dels bars que hi ha, sobretot al voltant del concorregut carrer Cisneros. Un cop feta la cervesa, retornem a la casa a treure’ns la sal de la pell i veure caure el capvespre des de la terrassa de la casa. Decidim repetir lloc per sopar: el D’Bliss, al carrer Cisneros, a on de nou, ens atenen d’allò més bé. Acabem fent una bona xerrada i un dels cambrers ens conta que en aquests verals és típic beure el rom de Guaiabita (https://www.licorea.com/guayabita-del-pinar-seco-cuba-p-1256.html), com diu amb el seu nom,  fet amb guaiaba i que el fan a la veïna Pinar del Río. N’acabem fent un xarrup (de dolç, ja que n’hi ha de sec i de dolç) i preguntant a on en podem trobar de tant que ens agrada! Tot xino-xano retornem cap a la casa, a on acabem d’esgotar el dia tot prenent pinyes colades i mojitos i parlant de tot i de res... i no ens queda gaire res més que anar a estirar la carcanada i descansar pel dia que s’acosta...
(La fotografia és del capvespre a Viñales)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís