Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: Camagüey (11 d’abril de 2017; dia 7) (II)

Entre 1805 i 1867 es construeixen 15 edificis importants, entre els quals podem esmentar el cementiri, la Casa Cuna, el Camp de Mart (després Casino Campestre), Teatre Principal, Societat Popular, Plaça de Bous, i la Presó. Més tard es construeixen 15 forts per a la defensa de la ciutat durant la guerra d'independència. Des d'inicis de la colonització, la base de l'economia del Puerto del Príncipe va estar centrada principalment en la ramaderia i l'agricultura. El comerç ramader es feia tradicionalment a través de la mar, o per vies de comunicació terrestre molt deteriorades (encara que la vila estava en l'eix del camí reial que unia l'Havana amb Santiago). Després de la conquesta pels anglesos de l'illa de Jamaica, van emprendre els seus habitants un actiu comerç de cuirs i pells, a més de bestiar viu i cavalls amb els quals es feia contraban amb els anglesos. Aquesta serà la base del seu primer creixement, tot i que el contraban amb els espanyols va prosseguir per molts anys més. Quant a l'agricultura, el cultiu de sucre no va tenir un desenvolupament notable en aquestes terres (només el 1860 es va comptar amb 33 enginys) i a més es produïa cafè, tabac, patates, hortalisses, farratges, etc. El traçat asimètric dels seus carrers de vegades sembla un laberint, i en alguns llocs una teranyina, on es pot desorientar qualsevol novell transeünt. És una de les ciutats que millor conserva la seva ambientació i arquitectura colonial. Els seus famosos tinajones (alfàbies) es troben per tot arreu, com a elements eminentment decoratius, encara que val a dir que el seu ús prové d'abans, quan aquests enormes recipients de fang eren emprats per recollir l'aigua de pluja que baixava pels canals dels sostres, a manera d'aljubs.

El centre històric té 12 places i 18 placetes.

·         Plaça i església de la Mare de Déu del Carme

És un dels seus llocs més pintorescs. En els seus carrers empedrats trobam figures escultòriques de l'artista Martha Jiménez, que recreen personatges d'altre temps com venedor d'aigua, el lector de diari, les dones xafarderes (xerraires) i la parella d'enamorats.

El sorgiment de la Plaça del Carme se situa en les primeres dècades del segle XIX i en el seu entorn es destaca una variada arquitectura popular, amb patis irregulars i façanes senzilles i modestes.

Allà, sota el suport del franciscà Pare València, es va edificar un dels conjunts arquitectònics més importants de Camagüey, integrat per l'hospital de dones en 1823 (avui és l'espai que ocupa l'escola primària Martha Abreu), l'Església de la Mare de Déu del Carme de 1825 (única de dues torres a la ciutat), i el Monestir de les Ursulinas, inaugurat el 1829, dedicat a l'ensenyament de nenes.

El 1997 va començar el rescat d'aquest Monestir, un dels monuments colonials més rellevants del Centre Històric, amb la finalitat d'ubicar aquí la seu de l'Oficina de l'Historiador de la Ciutat de Camagüey.

Pel que fa a l'església de la Mare de Déu del Carme encara que aparentment la seva majestuosa façana de tres accessos anuncia un edifici de tres naus, realment té una única nau de modestes proporcions, amb vestíbul, cor, presbiteri i sagristia.

La façana té influència manierista d'una clara relació compositiva amb les esglésies jesuítiques, conformada per cinc carrers verticals i dos nivells horitzontals. Pilastres adossades sobre pedestals, en parells o individuals, van emmarcant tant les torres com el cos central de la façana on es concentra l'ornamentació. Separa el primer nivell horitzontal del segon, una doble cornisa trencada en el seu traçat pels capitells de les pilastres.

Les torres estan adossades als extrems laterals davanters arran amb la façana i per fora del perímetre rectangular de la planta. Consten de quatre cossos cúbics cadascuna, amb obertures de mig punt on pengen les campanes i cobertes amb una rematada piramidal coronat per sengles creus.

Un bell arc mixtilini conforma la porta principal, mentre sobre aquest, un arc carpanell ho fa amb la finestra coral. Arcs rebaixats conformen els altres dos accessos a ambdós costats del central.

En el segon nivell, a més de la finestra del cor ja descrita, s'observen quatre òculs el·líptics disposats verticalment pel seu eix major, emmarcats per motllures. (Continuarà)

(La imatge correspon a un dels carros vistos per Camagüey)