Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: descobrint Sierra Maestra (10 d’abril de 2017; dia 6) (i IV)
Seguidament,
ja desfem el camí d’anada, tot escoltant moltes històries de boca d’en Raül.
També ens explica una mica com creu que serà la nova era del socialisme a Cuba.
Ell va ser diputat provincial i creu fermament en la revolució, però li fa por
que els joves que ara creixen perdin aquests ideals. També ens explica com
funciona el sistema electoral a Cuba, que la política es fa des de baix i que
cada barri tria els seus representants, que no per força han d’estar a favor de
la revolució, per bé que la gran majoria ho estan.
De lluny
també ens ensenya un petit poblet perdut entremig de les muntanyes, a on hi
viuen algunes famílies. Al poblet en qüestió hi ha metge, i fins no fa gaire,
hi havia fins i tot un mestre, però en haver-hi cada vegada menys infants,
s’opta per tenir-los tota la setmana al poble i que s’escolaritzin diàriament. Finalment,
arribem al lloc a on ens hem parat abans de la pujada a la Comandància
pròpiament dita i ens prenem te i fruita, i qui vol, compra cafè, mentre en
Raül continua explicant coses sobre com veu ell el futur de Cuba. Com que es fa
tard, però, hem de continuar fins al lloc a on ens ha deixat el taxi al matí i
ens torna a baixar per la costeruda carretera. Un cop a baix, ens donen el
sandvitx que ens servirà de dinar i recordo l’anècdota del guia, dient que a
l’habitació sis de l’hotel Villa Santo Domingo, a on hem pagat l’excursió, s’hi
va allotjar Fidel la darrera vegada que va visitar la zona i que les parelles
de lluna de mel l’usen per engendrar fills. Fidel, pel que sembla, era discret
i, com que el van intentar matar moltes vegades, jugava a despistar. Per
exemple, en una comitiva oficial amb cotxes amb vidres tintats hi anava un
doble seu, mentre que ell baixava d’un Land Rover atrotinat, per exemple.
Després de
menjar una miqueta, anem a la casa a recollir les coses i a pagar. L’amable
gent ens acaba regalant un bon grapat de plàtans i ja carreguem la furgoneta
per emprendre de nou el camí; la propera
parada serà Camagüey. Expliquem anècdotes, com ara que els camperols se’ls
anomena “guajiros”, i els nom prové de que els americans anomenaven als
camperols “war-hero” i va derivar el nom en “guajiro” (https://es.wikipedia.org/wiki/Guajiro ).
Anem tirant i
encara tardarem una bona estona en arribar a la ciutat, a on fa més fresca que
de costum. Ens costa una mica trobar la casa particular a on ens allotjarem,a
Casa Lucy. El que passa és que no hi cabem tots... i ens distribueixen en dues
cases més. En aquesta ocasió em toca en una casa un xic atrotinada, però a on
la gent és simpàtica. Després d’instal·lar-nos i de riure una estona amb
l’anècdota que la senyora de la primera casa s’ha quedat tancada a fora mentre
ens acompanyava i de riure a cor que vols que sembla que li hagi d’agafar un
cobriment, anem a cercar un lloc per sopar. La majoria d’establiments ja estan
tancats i ens conformem en comprar unes pizzes en un bar, i juntament amb unes
cerveses, ens ho prenem a la plaça del poble... i ens trobem amb la
desagradable sorpresa que a Sierra Maestra ens han robat tot el saldo de la
targeta d’internet...
Com que estem
cansats de l’excursió i del trajecte amb cotxe, en n’anem a dormir...
(La imatge correspon a la fulla que en Raül, el guia, va deixar gravada a Sierra Maestra)
Comentaris