Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: Camagüey (11 d’abril de 2017; dia 7) (I)

Anit, abans d’arribar a Camagüey, ja ens vam fixar que una de les rodes del cotxe feia un soroll estrany. Ens llevem i anem a buscar els companys per esmorzar; no els trobem, però ens fixem que una de les rodes ja està ben rebentada... ens tocarà canviar-la. Ens dirigim cap a la casa a on s’allotja la meitat de l’expedició, a on hi ha un bon pati interior ja amb una taula ben parada. Avui és l’aniversari d’una de les persones de l’expedició, i enmig de l’abundós i deliciós esmorzar, li fem una petita sorpresa. Un cop satisfeta la gana, i amb un sol ben resplendent, ens dividim. Mentre que el sector masculí es dirigeix a canviar la roda del cotxe, el femení es perd pels carrers de Camagüey. Camagüey, tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Camag%C3%BCey ): “Camagüey és una de les set primeres poblacions fundades pels espanyols a Cuba. Aquesta ciutat va exercir un paper de primer pla en la seva qualitat de centre urbà d'un territori dedicat essencialment a la ramaderia i la indústria sucrera. Fundada el 1528 en el seu emplaçament actual, la ciutat es va anar desenvolupant a partir d'un esquema urbanístic irregular constituït per una xarxa de places, placetes, carrers estrets i illes irregulars de cases, que és molt poc comú en les ciutats colonials d'Amèrica Llatina situades en terreny pla. El centre històric de Camagüey abasta 54 hectàrees i és un exemple excepcional d'assentament urbà tradicional relativament apartat de les principals rutes comercials. La influència de l'arquitectura i l'urbanisme de l'Europa medieval és patent en el traçat urbà i les tècniques de construcció portades a Amèrica pels paletes i mestres d'obres dels colonitzadors espanyols. En els edificis del lloc ha quedat plasmat, al llarg del temps, el segell de nombrosos estils artístics: neoclàssic, eclèctic, neocolonial i "Art Déco", principalment. També hi ha algunes construccions inspirades en el "Art Nouveau" i el racionalisme. El seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2009. Està situada al centre-oest de Cuba i és capital de la província homònima.. Va ser fundada pels espanyols el 2 de febrer de 1514 pel conqueridor espanyol Diego Velázquez a la costa oriental de l'Illa de Cuba a la Zona de Punta del Guincho (Nuevitas). El nom inicial era Santa María del Puerto del Príncipe. El 1516 es trasllada al cacicat de Caonao, a l'interior, a causa de les dificultats en el subministrament d'aigua i de la gran quantitat de moscards. Després d'una sèrie de revoltes dels indis, dirigits pel seu primer tinent el Governador Diego d'Ovando, es varen traslladar novament al cacicat de Camagüey l'any 1526, entre els rius Tínima i Hatibonico, que és on es troba avui. En 1528 s'estableix la ciutat. Es planta una creu gran duita de Caonao en el punt mitjà de la recta que uneix els dos rius, (aquest lloc estaria ara en el carrer General Gómez).

En 1599 es funda el convent de Sant Francesc i el 1602 el de la Mercè, al mateix lloc on està avui (reconstruït en 1748). Es varen crear embarcadors per a comunicar-se amb Santiago de Cuba, Trinitat, i Bayamo, a més camins per la comunicació amb Vertientes, Nuevitas i El Jigüey.

El 1616 hi ha una revolta d'esclaus procedents del centre de l'Illa i la ciutat és atacada i cremada, salvant-se la creu gran original, la campana de l'ajuntament i l'església de la Mercè. Es reconstrueix la vila fent correspondre el centre amb la Plaça Maceo, on es va plantar de nou la creu gran original.

El 1620 es comença la indústria del fang i la construcció de maons, teules i alfàbies que formava la base de les construccions típiques del Puerto del Príncipe. També es comença a construir el Camí Reial que hauria de connectar la vila amb l'Havana i Santiago de Cuba.

Aquest any el bisbe Alonzo Enríquez de Almendáris informa el rei Felip III que la població ascendeix a mil cinc-cents habitants.

En 1668 el pirata anglès Henry Morgan ataca la ciutat i la crema gairebé tota, conservant-se novament l'església de la Mercè. Es torna a reconstruir i el 1679 torna a ser atacada pel pirata Françoise Granmont.

El 1692 un huracà causa una gran destrossa i el 1698 una epidèmia va provocar grans estralls en la població. Més tard, el conegut com "mal de les serps" va castigar la vila. Hi ha molt pocs detalls sobre aquest assumpte, però se sap que va provocar molt patiment als habitants.

Entre 1701 i 1799 es produeix un auge econòmic i es construeixen dotze obres importants, entre elles el convent i hospital de Sant Joan de Déu, el pont de la Caritat (inicialment de fusta i pedra), i el Pont de Sant Llàtzer. Durant aquest període, la Plaça Major (avui Parc Agramonte) és el focus social de la vila.  (Continuarà)

(La imatge correspon a una de les cerveses "cubanes" trobades a Camagüey)